Les meves opinions, el dia a dia

Núria-Queralt 2011

2011-07-07T14:37:00.007+02:00

Com ja és habitual, el primer cap de setmana de juliol s'ha disputat la travessa Núria-Queralt. Aquesta 21a edició és la tercera prova de la 1a Lliga Catalana de Curses d'Ultraresistència.

A les 7 del matí de dissabte a Berga, començaven a sortir els autocars amb els participants cap a Ribes de Freser per agafar el cremallera que els portaria a Núria. Allà s'hi van aplegar un total de 374 corredors per començar un recorregut amb trams diferents a les edicions anteriors i amb una distància de 92km i 5000m de desnivell positiu. A les 11 en punt del matí, al so de les campanes del santuari, els corredors començaven el seu llarg camí.

Els líders de la Lliga d'Ultraresistència, Judit Casas i Manel Amor, van sortir marcant un ritme molt alt que va fer que deixessin els seus rivals enrere en els primers quilòmetres. Al final però, el resultat fou diferent. Mentre que Judit Casas va aconseguir guanyar la prova en categoria femenina (14h53m) i deixar així la Lliga pràcticament sentenciada, en Manel Amor va patir certes molèsties físiques que van fer que pensant amb el que resta de temporada decidís abandonar al quilòmetre 56.

En categoria masculina van arribar junts a Berga en Jaume Folguera i el Berguedà Jordi Armengau. Va ser aquest últim qui per cortesia de Jaume Folguera va fitxar com a primer classificat en 12h54m. El podi masculí el va completar Mateu Planella (13h03m) i el femení Olga Mankó i Queralt Solé en 15h07m i 16h26m respectivament.

Cal destacar que a part de la duresa natural del recorregut, aquesta vegada s'hi van sumar la forta calor i xafogor que van ser presents durant tot el dissabte. Això va influir en el rendiment dels corredors i un total de 154 van haver d'abandonar, la majoria entre el quilòmetre 40 i el 50 on aquests factors van ser més accentuats. A part d'això, la travessa va disputar-se sense cap altra incidència.

Per últim, és d'agrair el gran comportament cívic i esportiu de tots els participants, cosa que en últimes edicions no sempre havia estat així.

Classificacions, fotos i tota la informació a www.92km.com, i al facebook .

Talents

2011-05-10T17:47:00.003+02:00

Molt bon descobriment que vem fer dijous passat.

21:30 de la nit al carrer Plató 15 de Barcelona (cantonada Muntaner), concretament al Cafe Noir. S'hi organitza aquest esdeveniment anomenat Talents i que se celebra cada primer dijous de mes.

Un petit escenari disponible per a tothom qui vulgui demostrar el què val i endavant! Va pujant gent (programat prèviament) per cantar, ballar, etc. Gent que comença, amb molta empenta, ganes de demostrar i sobretot amb molt talent. La veritat és que vaig quedar impressionat, hi ha cantants de grups que venen milers de còpies i no tenen la veu com les que es van sentir allà. Realment el nom de l'esdeveniment és molt encertat!

Molt recomanable a tothom que vulgui passar una bona estona gaudint de bona música, bon ambient i tot a un preu mòdic de 3€ entrada+refresc i 4€ entrada+refresc+pizza.

Al seu facebook hi ha més informació i el correu de contacte per si es vol pujar a l'escenari.

V Cursa de Muntanya Alta Segarra

2011-04-13T23:32:00.002+02:00

Després de molts mesos de no assistir a una cursa, vaig presenciar la 5a edició d'aquesta que es disputa al petit poble de Sanaüja. No ho vaig fer per córrer, encara em queda bastant per poder posar-me un dorsal de nou. Vaig anar-hi per realitzar la prova tutelada d'àrbitre FEDME. L'any passat vaig fer a Vitoria el curs teòric per ser Árbitro de Carreras por Montaña FEDME i encara no havia fet la part pràctica.

La veritat és que mai abans m'havia plantejat ser àrbitre, però em va arribar la informació que es realitzava el curs i com que el saber no ocupa lugar i estic ficat de ple en el tema, vaig trobar interessant apuntar-m'hi.

Possiblement molta gent no sap que aquest esport té àrbitres o potser alguns els han vist a les curses però no saben les seves funcions. Doncs bé, un àrbitre de curses de muntanya bàsicament es dedica a supervisar i controlar tots els aspectes relatius a l'organització de la cursa: marcatge, avituallaments, sortida, arribada, puntuacions, etc. i per una altra banda, a controlar les possibles infraccions realitzades pels corredors. Es pot afirmar que la funció de l'àrbitre és ajudar a l'organitzador a que la cursa compleixi les expectatives i a treure-li responsabilitat en cas de presentar-se algun problema, en definitiva, a complir el reglament.

Així doncs, la teoria del curs se centra en tots aquests aspectes.

Pel que fa a la prova tutelada d'aquest cap de setmana, consisteix en posar en pràctica els aspectes teòrics acompanyat d'un àrbitre FEDME. Dissabte supervisió del marcatge i diumenge una mica de tot: sortida i arribada, avituallaments, etc.

Ha sigut una forma diferent de viure una cursa en comparació a córrer i més semblant a l'aspecte d'organitzador, i tot i que els dos m'apassionen, ara mateix el meu cap només pensa en córrer.

- Web de la cursa

- Crònica de la cursa

Córrer o morir

2011-04-02T20:40:00.004+02:00

Lectura obligada. Per a tothom. Si de mi depengués, el curs que ve a totes les escoles. Ideal per als que vulguin saber què és esperit de superació i ser feliç fent el que un desitja.

Et pot agradar córrer o no, pots coincidir amb els seus ideals o no, però tot el que és capaç de transmetre en Kilian amb aquest llibre és impressionant. Et fa sentir i viure cada moment que descriu com si fóssis allà, omplin-te de ganes de calçar-te unes vambes i començar a córrer.

Tot això descrit per ell mateix, ja que ningú li ha escrit, cosa que no és gaire habitual en esportistes d'elit.

En el llibre en Kilian explica les seves gestes i competicions més importants, sobretot aprofundint en els sentiments i sensacions al moment de realitzar-les. No hi falten referències als seus orígens, als amics, l'amor, la familia i sobretot a una filosofia de vida.

Potser no sóc gaire objectiu perquè fa l'esport que a mi m'apassiona i que també em fa feliç, però sincerament crec que hi ha hagut molts pocs esportistes en tota la història, sigui en l'especialitat que sigui, que hagin fet coses tan extraordinàries. Això que dic és molt gros, ja ho sé, i és molt difícil comparar esportistes de diferents modalitats, però els números són els números. I tot amb només 23 anys.

Com deia en Basté el dia de la presentació del llibre, és una pena que en Kilian es dediqui a aquest esport. O dit al revés, és una pena que ni l'esquí de muntanya ni les curses de muntanya siguin esports olímpics. I és una pena que sigui d'aquí, català. Perquè si no fos així, possiblement no hagués fet falta guanyar 4 copes del món de curses, 2 UTMB, i molts rècords més per publicar un llibre, sortir a la contra d'un diari i tenir un mínim reconeixament. Si no fos així, com deia en Basté, el dia de la presentació haguéssim hagut de tallar de Rambla Catalunya fins a portal de l'Àngel de la gentada per veure en Kilian.

Quines coses...

2011-02-12T17:15:00.001+01:00

Se sabrà tot

2011-02-02T18:03:00.003+01:00

Llegit. Feia temps que el tenia pendent i al final m'hi he agafat.

Se sabrà tot de Xavier Bosch va ser la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi 2009.

Dani Santana, el protagonista, inicia la seva etapa com a director d'un diari. Un cop allà s'adona realment de les influències polítiques sobre el periodisme i de tota la corrupció existent.

Molt fàcil i ràpid de llegir, t'enganxa de forma que es devoren les pàgines com si res. Per mi, això ja és símptoma de trobar-se davant d'un bon llibre. A més, compta amb el 'morbo' del paral·lelisme entre la vida del protagonista i la de l'autor, ja que Xavier Bosch va ser durant un any director del diari Avui. No sé quant de veritat hi ha en el llibre però tinc la sensació que tot podria ser perfectament real.

Records

2011-01-23T15:23:00.002+01:00

Tot navegant he trobat al youtube el vídeo de la cursa de l'Olla de Núria del 2009, que vaig córrer i ja vaig fer la corresponent crònica. Va ser una de les millors curses que he fet i en guardo molt bon record, per això comparteixo amb vosaltres el video d'aquesta magnífica cursa.

I si us fixeu bé en el segon 16 i el minut 3:40 potser coneixeu algú.

Ronda naval sota la boira

2011-01-21T17:21:00.005+01:00

El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos més aviat inútils per veure qui serà capaç de rescatar el transatlàntic. Però el capità només té una idea al cap mantenir la dignitat i el decòrum fins a l'últim moment i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic. Per això, i a falta d'una orquestra professional, recluta viatgers amb la finalitat de posar una música adequada quan la nau s'enfonsi definitivament.

Aquesta novel·la de Pere Calders (1912-1994) no crec que deixi cap lector indiferent. És una obra peculiar, per dir-ho d'alguna manera, amb una estructura un pèl estranya i amb molts comentaris de l'autor tan a peu de pàgina com a final de capítol. Amb parts més entretingudes que d'altres, en general és divertida i fàcil de fer passar. Plena de situacions surrealistes i complexes i amb un vocabulari extremadament ric, és una novel·la per passar una molt bona estona.

Sí, som bojos però feliços

2011-01-13T18:18:00.001+01:00

Nova competició

2011-01-10T21:07:00.010+01:00

Per aquesta temporada 2011 neix una nova competició organitzada per la FEEC i que regula una modalitat que fins ara no tenia un lloc clar, es tracta dels coneguts Ultra-trails o proves d'ultra resistència.

Fins ara, l'únic que existia eren les caminades de resistència, de caràcter no competitiu i englobades en una copa catalana de marxes totalment saturada, on es prioritza la quantitat i no la qualitat dels participants.

Des de fa pocs anys algunes competicions ja s'anomenen Ultra trails però no es disposava de cap regularització ni reglament comú.

Així doncs, des de fa uns mesos algunes entitats organitzadores, tan de marxes com d'ultra trails, amb la col·laboració de la FEEC, han confeccionat un reglament que regula aquesta modalitat i que l'apropa com era inevitable cap a les curses de muntanya.

Aquest reglament estableix com a base, que una prova podrà formar part de la Lliga Catalana d'Ultraresistència sempre que la distància mínima sigui de 80km i el desnivell acumulat positiu mínim de 3750m. Aquesta lliga estarà formada per un màxim de 6 proves separades entre elles per un mínim de 3 setmanes. De moment per la primera edició hi ha quatre proves:

- Coll de Nargó, 95km i 4000m+, 4-5Jn

- Nuria-Queralt, 92km i 5200m+, 2-3Jl

- Emmona, 110km i 7000m+, 27-28Ag

- Montsant, 102km i 3500m+, 15-16Oct

Suposo que aviat se'n començarà a parlar, de moment a la pàgina de la FEEC no hi ha res em sembla. Al fòrum de corredors.cat ja ho han anunciat.

I com veieu, la Núria-Queralt torna als orígens. Despres d'algunes edicions més llargues es torna als 92km, tot i que gran part del recorregut és nou. Aviat hi haurà el track també.

Parlant d'ultra trails i reglaments, he trobat una curiositat molt interessant en els drets d'admissió d'una prova dels EEUU. A la Vermont 100 Endurance Race, de 160km de llargada (100milles) per poder ser admès has d'haver realitzat en els 12 mesos previs a la cursa una altra prova d'un mínim de 50 milles en menys de 12 hores ... i el millor: has d'haver sigut voluntari en una altra cursa similar un mínim de 8 hores. I tot això previ pagament de 200$. A veure quan tardem a veure aquests requisits per aquí, segur que ens estalviaríem molts problemes d'organització.

Diguem prou!

2011-01-07T18:54:00.002+01:00

Ara que comencem un nou any, és habitual allò fer-se mil i un propòsits i projectes a complir, dels quals segurament no arriben a bon port ni el 10% dels proposats, però bé, per provar-ho que no quedi.

Així doncs, aprofitant la tradició, m'agradaria des d'aquí, aquest petit indret de la gran xarxa, animar a tots els meus companys de sexe (entenent per sexe al conjunt d'individus que tenen característiques físiques similars a les meves, és a dir, mascles) a fer un propòsit comú per aquest 2011. Ens hem d'unir per lluitar contra la gran campanya que fa mesos que dura i que ens persegueix a través de tots els mitjans de comunicació. Diaris, ràdios, teles, a la xarxa... a tot arreu ens estant assetjant constantment i sense cap contemplació. Quis'hancregutquesomnosaltres?

Si no teniu clar de què estic parlant, ara mateix podreu comprovar vosaltres mateixos l'abast de tal persecució: podríeu reflexionar uns segons quantes vegades al dia sentiu les paraules ejaculació precoç i disfunció erèctil? A mi se m'escapen de les mans. No hi ha dia en que en algun mitjà de comunicació o altre no aparegui la publicitat d'una magnífica clínica - segurament presidida per una excel·lent executiva feminista i figafreda- on ens conviden a noponerexcusas.

Ara companys, és el moment de dir prou i sobretot de dir ben alt i ben clar: Jo em llevo amb trempera matinera!

De què parlo quan parlo de córrer

2010-12-21T14:09:00.005+01:00

L'autor descriu el llibre com una mena de memòries a cavall entre una autobiografia i un llibre d'autosuperació.

La veritat és que un cop llegit no acabo d'entendre el que pretenia transmetre. Ens explica el que suposa per ell córrer i la necessitat de fer-ho dia a dia per poder realitzar la seva feina d'escriure. Segons ell no podria fer bé una sense l'altra. Per explicar això ho fa en 150 pàgines que se m'han fet bastant feixugues i pesades i al final he acabat amb la sensació que tot el contingut del llibre es pot entendre llegint tan sols l'epíleg.

De totes maneres, com a corredor, he trobat moltes coses i sensacions que descriu en les que m'hi sento molt reflectit. Una d'elles:

"El fet de córrer tot sol cada dia, immers en el meu silenci, ha estat tan important per ajudar-me a mantenir el meu benestar emocional. Quan corro no cal que parli amb ningú ni que escolti ningú. L'únic que he de fer és mirar el paisatge que m'envolta i a mi mateix. És un moment del dia que no canviaria per res del món"

I ua altra:

"A vegades hi ha gent que es riu dels que correm pensant-se que ho fem perquè volem viure més anys. Però jo no crec que la majoria dels que correm ho fem per això. Més aviat diria que si correm és perquè volem viure la vida al màxim, encara que siguin pocs anys. És preferible viure els anys que et toquen amb vitalitat i amb uns objectius ben clars que no pas viure'ls deixant-los passar sense suc ni bruc, i diria que córrer hi ajuda molt. Córrer és bàsicament esforçar-se al màxim dins els límits que tens assignats, i això és una metàfora de viure"

M'ho sembla a mi ...

2010-11-16T21:10:00.006+01:00

o el sr. Google se'ns pixa a la boca?

Ovelles amb vestit i corbata

2010-11-11T14:04:00.005+01:00

L'altre dia per casualitat, vaig tenir la oportunitat de fer una visita a un gimnàs de Barcelona d'una conegudíssima i respectadíssima cadena. D'aquests que anuncien a la tele i tot, que tenen equipaments d'última generació i abonats uniformats de mil i un botons per fer esport.

Entrar allà dins és com canviar de dimensió. No hi ha llum, totes les instal·lacions excepte la piscina es troben en un soterrani. A l'entrada t'hi trobes una recepció plena de gent 'trajada' i uns 10 o 12 torns per regular l'accés, com al metro vaja. Amb 10 minuts allà no sé quanta gent va passar-hi, potser 100 o 150 persones. Tothom amb pressa, estressat i a cops d'empenta per entrar abans. A dins, sales de tot i per a tot.

A la sala de màquines més de cent bicis estàtiques perfectament ordenades i amb la pantalla plana corresponent. Realment l'equipament és del millor que es pot trobar en un gimnàs però allà dins no apreciava enlloc el que crec que és la filosofia de l'esport. Jo faig esport per divertir-me, quan em ve de gust, per relaxar-me també però no perquè toca i trobo totalment antinatural i contradictori ficar-se en un soterrani a fer 'esport'. Aquells 15 minuts allà dins van ser com trobar-se en una pel·lícula tipus Yo robot, tothom semblava actuar de forma sistemàtica i programada. Possiblement tenen milers d'abonats i m'agradaria pensar que no tots es comporten com un ramat d'ovelles, però està clar que a mi no m'hi trobaran. Algú ho havia de DIR.

Barcelona compte enrere

2010-10-30T14:19:00.003+02:00

Barcelona compte enrere és la primera novel·la del periodista Pol Marsà, una cara habitual a tv3.
La història gira entorn dels dos protagonistes que es troben casualment a la terrassa del capdamunt de l'hotel Arts, els dos amb la intenció de suïcidar-se. Allà dalt conversen sobre els motius que té cadascú per haver près la decisió d'acabar amb la seva vida.
És una novel·la curta i amb capítols molts curts, que fan que pràcticament sigui comencar i acabar-la, però que no vol dir que per fàcil de llegir sigui més atractiva. Personalment l'he trobat molt previsible i poc elaborada, d'aquelles que penses que fins i tot les escriuria un mateix.

Una vegada més

2010-10-26T14:32:00.002+02:00

I ja en van 6!
Fa 7 anys que es disputen les Buff Skyrunner World Series, és a dir, la Copa del Món de curses de muntanya i per sisena vegada consecutiva la Selecció Catalana s'ha proclamat campiona del món per equips. Sobren les paraules.

Mentiders

2010-10-03T13:24:00.003+02:00

Felicitats a tots els Mentiders, ens heu fet passar una molt bona estona.

La marató de Nova York

2010-09-25T13:21:00.002+02:00

Està en cartellera de La Villarroel fins demà dia 26 de setembre. Només dos actors i sense escenografia. Roba d'esport, una hora sense parar de córrer i reflexions sobre la vida amb un toc d'humor bastant especial, res a veure el títol de l'obra ni l'atletisme amb el contingut real de l'obra.
Ja sabeu, els que vulgueu, us queda un dia per veure-la.

Al principi, un d’ells es resisteix. Diu que no està fet pels esports durs, però el seu amic insisteix. Han d’entrenar-se dos cops per setmana per a la marató de Nova York. L’obra de l’italià Edoardo Erba posa dos actors en escena saltant sense parar durant una hora fins que... fins que la peça s’acaba. Concentrar-se. Portar bon ritme. Anar ràpid. No abandonar. Viure per córrer. Viure per córrer? Fugir cap endavant. Corren i parlen de la vida. Suen. Bufen. Somien. Una metàfora de la vida. I tot això també és el teatre.

Una comèdia que corre sola des de fa 15 anys i un desafiament que vencen els dos protagonistes que corren durant tot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix vencedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últim com si tot fos una fantasia equivocada. Un somni.

Messi

2010-09-09T00:29:00.003+02:00

Messi, la història del noi que s'ha convertit en llegenda, és una biografia de Leo Messi escrita per Luca Caioli. Des del seu naixement i primers tocs de pilota fins a les 6 copes del 2009 i la pilota d'or. Tot això explicat a partir de familiars, coneguts, entrenadors, etc que ens mostren la part més personal i íntima del Messi. I un últim capítol amb una entrevista al propi jugador. La veritat és que no tinc per costum llegir llibres de futbolistes perquè els trobo tots iguals però aquest era un regal i a més el Messi no és un futbolista qualsevol, així que l'havia de llegir i crec que ha valgut la pena.

La gent normal

2010-09-02T13:39:00.005+02:00

Tenim un nom

2010-09-02T13:04:00.001+02:00

Tenim un nom és una novel·la de Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), guanyadora del Premi Ramon Llull 2010.
El seu títol ja diu molt de per on van els trets, almenys una part. La història segueix la relació d'un pare i un fill que després d'alguns anys separats se'n van junts a París, a la final de la Champions del 2006. Durant el viatge i el partit, pare i fill intenten reconstruir aquesta relació a través del que els uneix més en aquest moment, el Barça. Sobre aquesta base, la novel·la ens explica també a partir de diferents punts de vista les relacions dins d'una familia, la vida en si de la majoria de les cases i en gran part també el fet de ser barcelonista, de pertànyer a un gran grup amb un sentiment comú.
Crec que és una bona novel·la, real, del dia a dia, agradable de llegir i que si s'és del Barça encara té un punt més d'emoció o d'estímul.

Estic convençut que si no existís el Barça, aquest pare i aquest fill no sabrien què dir-se. S'asseurien a taula i simplement es demanarien de passar-se el pa i omplir el got d'aigua. El que interessa al pare no interessa al fill. De les coses que el fill sap, el pare no n'ha sentit a parlar. Només és possible una conversa fluida i sincera, sense màscares ni estratègies, sobre el Barça. Quants futurs gendres s'han assegut per primer cop a la taula dels futurs sogres i, temorosos d'una incursió inadequada en la política, la religió o l'estètica, ha presentat la seva candidatura a la família, han demanat metafòricament la mà de la nena, parlant del Barça! De què si no?

El Falcó del Comte

2010-08-20T15:45:00.004+02:00

Aprofitant aquests dies amb bastant temps lliure, el qual només puc dedicar a fer coses sense esforç, he decidit agafar-me aquesta novel·la històrica que corria per casa.
Està ambientada al segle XI i tot gira al voltant de la vida del protagonista, Otger Guitard, i en el seu interès per conéixer els seus orígens, ja que l'unic que sap és que va ser criat en un mas per una familía que no és la seva. De gran, Otger, fa vida a Palau com a jutge i amic del comte Ramon Berenguer, mentre construeix les seves hipòtesis com a possible descendent d'algun dels nobles.
Al llarg de la novel·la podem veure les polèmiques i dificultats en la formació i governació dels comtats.
La veritat és que l'he trobat molt interessant, fàcil de llegir i molt entenedora per gent com jo que ni de tros som especialistes del tema. Molt recomanable.
I és clar, al final es descobreix qui és realment l'Otger, però això ja ho descobrireu els qui us interessi.

"Per damunt de voler conèixer qui havien estat els meus pares, qui era jo, d'on venia, quin destí algú em fortà, pretenia descobrir qui eren aquells nobles capaços d'assassinar per guardar un secret que em pertanyia"

Nova cara

2010-08-17T13:54:00.002+02:00

Ja fa molt temps que tinc el bloc un pèl abandonat i he pensat que per començar a reflotar-lo no anirà gens malament un canvi d'imatge, que ja el tenia una mica avorrit. No crec que sigui definitiva perquè no em convenç del tot però ja es veurà com acaba, que tampoc sóc gaire hàbil amb aquests instruments.

Jo volia ser...

2010-05-30T22:51:00.006+02:00

... jugador del Barça. Sí, el meu somni era ser futbolista i jugar al Barça, el meu equip. He practicat el futbol dels 6 fins als 20 anys, tot i que encara vaig fent alguns partidets de tan en tan.
De petit, m'imaginava algun dia vestit de blaugrana, jugant a l'estadi amb 90.000 persones, guanyant títols importants i no sé quantes coses més. Però a mesura que et fas gran i comences a tenir consciència t'adones que molt pocs són els escollits i que malauradament no arribaràs mai tan amunt. Això no significa que no continuis jugant amb il·lusió, esforç i deixant-hi la pell.

El Barça, a través d'un sorteig, dóna la oportunitat a 100 socis de disputar un partit al Camp Nou, 44 hem estat els afortunats en categoria sènior. Així doncs, avui s'ha jugat un partit de 90 minuts a l'estadi entre socis. Un partit on el menys important ha estat el futbol. L'ambient d'il·lusió i d'eufòria que es respirava en tota la gent és indescriptible, tots els d'allà érem culers i estàvem complint un somni comú.
Saltar a la gespa davant la immensitat de l'estadi tot sonant l'himne o recollir una medalla mentre sona el We are the champions són detalls que no tenen preu. Gallina de piel.

Escriu el futur

2010-05-11T18:08:00.003+02:00

Córrer per ser feliç

2010-05-03T20:07:00.002+02:00

Feia temps que el volia llegir i per fi he tingut el moment. Suposo que a qualsevol corredor li venen ganes de fer-ho.
A Córrer per ser feliç l'Arcadi Alibés ens explica la seva experiència, anècdotes i vivències de més de 25 anys com a maratonià i amb 100 maratons acabades (99 en el moment de la publicació del llibre). Simple, fluid i molt còmode de llegir amb un tres i no res el tens acabat.
He trobat sorprenent la capacitat de buscar nous reptes i el control de les estadístiques que porta a terme a partir del fet de córrer maratons, un pèl 'freak' fins i tot, però crec que tots els corredors ho som en una mesura o altra.

Em quedo especialment amb un detall del llibre amb el qual estic totalment d'acord amb ell i és el que sempre he trobat més interessant de les curses. Poder competir amb l'elit de l'especialitat. Jo corro per muntanya i encara no he provat l'asfalt (tret d'alguna Sant Silvestre), i crec que aquí encara es manifesta més que en les curses d'asfalt on hi ha graella de sortida. Per un esportista popular no hi ha major satisfacció que posar-se al costat del seu ídol i competir. El nostre crec que és l'únic esport que ho permet, i això, encara ens fa una mica més feliços.

Londres, Milà ... MadriT

2010-03-19T12:26:00.002+01:00

Als Rasos

2010-02-08T20:50:00.005+01:00

Per aprofitar les vacances res millor que visitar les nostres contrades després de temps fora. A les 8 del matí passo a buscar el Padu i cap amunt. Seguim el recorregut íntegre de la Berga-Rasos-Berga, tranquil·lament, sense presses, gaudint, amb entrepà i càmera de fotos. Figuerassa, Corbera, Cal Déu, Tagast (Comença la neu), Rasos de Baix, Sant Crist i a esmorzar. Un cop amb la panxa plena cap avall. Campllong, camí de l'aigua, Queralt i Berga. Molt bon matí per les nostres muntanyes.
I un cop a casa dinar espectacular i ben merescut.

Seguim pedalant

2010-01-22T23:14:00.002+01:00

Calendari 2010

2009-12-24T20:27:00.004+01:00

Ja tenim aquí el calendari 2010 de Curses de Muntanya de la FEEC.

IX Copa Catalana
2 maig: X Cursa dels Mossos d'Esquadra Sant Amand
16 maig: II Cursa de Muntanya de Berga
20 juny: V Cursa Pedraforca - Saldes
19 setembre: XI Cursa de Muntanya Taga 2040 Evo
10 octubre: V Cursa de Muntanya de Tivissa
7 novembre: V Cursa de Muntanya Montserrat Nord

X Campionat de catalunya individual
23 maig: X Cursa de Muntanya de Paüls

VIII Circuit català
18 abril: IV Cursa de Muntanya de Sanaüja - Alta Segarra
25 abril: III Cursa de Muntanya de les Fonts
9 maig: III Mitja Marató de Muntanya la Faiada
28 agost: IX Marxa dels 3 Pics
4 setembre: VI Burriac Atac
12 setembre: II Cursa de Muntanya de Montblanc
26 setembre: IV Pujada al Montsià
31 octubre: XVI Marató de Sant Llorenç Savall
14 novembre: VIII Cursa de Muntanya Castell de Burriac

I Campionat de curses verticals
29 maig: II Cara Amón
12 juny: VII Cuita el Sol

Per explicar als néts

2009-12-19T19:49:00.004+01:00

Dia a dia

2009-12-08T20:57:00.006+01:00

Avui, entrenament al matí enmig d'un parc eòlic i al migdia visita a Aveiro, ciutat de la costa Atlántica. Ha sigut el primer dia aquí que no ha plogut, per fi! Ara me'n vaig a veure si trobo un baret on demà em posin Futbol, que tenen 4 canals d'esports però només hi fan lliga portuguesa i d'altres que no els trobo la semblança amb el Barça. Tot i així, diumenge vaig veure un bon golet del 'conejo' que ara està al Benfica.
Aquí teniu algunes fotos d'avui.

El passat i el futur

Oliveira de Frades

2009-12-05T17:23:00.008+01:00

Oliveira de Frades és un municipi portuguès, situat al districte de Viseu , a la regió del centre i a la subregió Dao Lafoes. L'any 2001 tenia 10.585 habitants. Territorialment, és un municipi discontinu, en dues parts separades. L'actual alcalde de la vila municipal és Luís Manuel Martins Vasconcelos, que pertany al Partit Social-Demòcrata. El terme principal limita al nordest amb São Pedro do Sul, al sudest amb Vouzela, a sudoest amb Águeda, a l'oest amb Sever do Vouga i al nordoest amb Vale de Cambra. La part secundària limita al nord i nordest amb Vouzela, al sudoest amb Tondela i a l'oest amb Águeda.

Això és el que diu la viquipèdia d'aquest petit poble a on estic vivint des de dimecres. Jo, poc més us puc explicar. Encara no he tingut temps de visitar la zona i només puc dir que no para de ploure en tot el dia i que és tot bastant boscós, amb indicis de ser un molt bon lloc per córrer.

I suposo que us preguntareu que coi hi faig aquí, doncs qüestions de feina. La veritat és que ha sigut tot molt precipitat. Dilluns em diuen que potser haig d'anar a Portugal, dimarts que ja s'ha confirmat i dimecres cap aquí. En principi seran uns 20 dies i cap a casa. I què hi ha aquí? Doncs les instal·lacions del Grup Martifer, una multinacional que es dedica bàsicament a construccions metàl·liques i torres eòliques.

I així estic, ja aniré penjant fotos del què vagi descobrint per aquí. Avui, una de l'habitació de la casa rural on estic que té una llar de foc que és una bendició.

La millor del Món

2009-10-26T19:44:00.003+01:00

Aquest cap de setmana s'ha disputat l'última prova de les Skyrunning World Series, o el que és el mateix, de la Copa del Món de Curses de Muntanya.
Una vegada més, s'ha demostrat que el nostre país està a un nivell esportiu altíssim, i en aquesta especialitat molt per sobre de la resta.
La Selecció s'ha proclamat campiona del món per equips una vegada més. En categoria femenina Mireia Miró ha estat sotscampiona en la temporada del seu debut i en categoria masculina Tòfol Castanyer també ha estat sotscampió.
A més, ja no és novetat, en Kilian s'ha tornat a proclamar Campió del Món i ja en van 3 de consecutius!

En definitiva, que en el món de les curses de muntanya, com en tants d'altres, som la p...

Us deixo la crònica de la cursa feta pel tècnic de la Selecció, el Kiku.

Per cert, que en deia la premsa d'això avui? M'imagino que el de sempre, res.

Sobre esport

2009-10-24T16:27:00.002+02:00

Final Torre de Collserola

2009-10-10T13:21:00.004+02:00

Dimarts passat es va disputar la final de les Gore-Tex Series d'aquest any. Com és habitual consisteix en una cronoescalada a la Torre de Collserola. 40 pisos, 115m de desnivell i 712 graons.
És una mena de premi, si es pot dir així, per als 50 primers classificats de les Gore-Tex Series, que aquest any es van disputar a Canillo i a Cerler. No hi ha inscripció, hi vas convidat i d'entrada ja t'emportes una jaqueta Trangoworld. Molt pressupost i molt mediatisme. Els premis en metàlic oscil·len entre 1700€ pel primer fins a 500 pel 5è, tan en homes com en dones i la cobertura per part de la premsa és espectacular. L'endemà els diaris eren plens d'articles a pàgina sencera quan en tractar-se de curses amb bastant més interès esportiu no diuen ni una paraula.

En fi, després de molt temps sense competir (tan com sense escriure aquí), vaig passar un matí entretingut i patint bastant.
Aquest tipus de prova tan explosiva se'm fa molt dur i més sense haver-ho entrenat abans. Al pis 20 ja estava ofegat i ben marejat. Vaig arribar a dalt en 3:59:901 i el 30è classificat (de 32!).

El primer classificat va ser Just Sociats en 3:03:000 i establint el nou rècord masculí. Però per sobre de tot cal destacar la victòria de Tina Gómez que va arribar a dalt en 3:48:150 rebaixant així el rècord en 11s!

V Cronoescalada Torreón Carrera Vertical

2009-08-03T18:38:00.008+02:00

Dissabte, 11 del matí. Sortim de Berga amb l'Steffi i carretera enllà. Ens esperen 750km fins a Brañosera, poble on es disputa la V Cronoescalada Torreón Carrera Vertical i que per cert, ostenta el títol d'ajuntament més antic d'España. Diuen que data del 824, molt interessant.

A les 7 de la tarda ja estem per allà i ens hi trobem a la Tina i al Joan. Recollim dorsals, un bon sopar per part de l'organització i a descansar.
A les 9:00 del matí comença la cursa amb una sortida cada 30 segons. La cursa és la 2a prova de la Copa de España de Carrera Vertical FEDME i té un recorregut de 7,8km de distància i un desnivell positiu de 939m.

El primer tram de la cursa ha sigut bastant pesat, molta pista i poc desnivell. Massa ràpid per mi. Fins al quilòmetre 5 no ha començat a pujar i a semblar una cursa vertical. Això si, més o menys al quilòmetre 6 ha aparegut una paret impressionant on gairebé havies de mossegar l'herba per aguantar-te dret. Quina passada! Un cop a dalt uns 500m de pla i baixada fins a la meta.
M'ha agradat bastant tot i que la boira ens ha impedit observar el paisatge.

Pel que fa al resultat, normalet. M'he trobat bastant cansat de cames, suposo perquè és la tercera setmana consecutiva amb competició i amb molta càrrega als entrenaments. Sort que ara a l'Agost afluixem una mica.

Al final 1h03'40'' a arribar al Torreón i en 35a posició de la general. Tenint en compte que dues dones han arribat davant meu, la meva posició absoluta masculina és la 33a ... igual que a l'Olla i a Cerler les 2 setmanes anteriors!

I després, 750km més fins a casa. Possiblement una bestiesa de cap de setmana, 1500km en cotxe i 8 corrent, 14 hores al cotxe i 1 hora corrent, però en fi, per aquestes terres diuen sarna con gusto no pica, tot i que prefereixo el nostre clàssic, us ho fessin fer...

Gore-Tex Series Vall de Benasc

2009-07-28T16:27:00.007+02:00

Aquest cap de setmana es van disputar les segones i últimes proves de les Gore-Tex Series d'aquest any. Va ser a la Vall de Benasc, concretament a Cerler. Fins allà vam anar-hi l'Steffi, l'Andreu i jo i ens hi vem trobar a la Tina i el Joan. Dissabte el quilòmetre vertical amb sortida des d'Ampriu, 1900m, fins al Pic de Gallinero, 2732m amb una distància de 3,7km. Aquest any, puntuable per la 1a Copa de España de Carrera Vertical FEDME 2009.

A les 5 de la tarda sortia el primer corredor i cada 30 segons un altre fins a l'últim. Va ser molt ràpida i molt intensa, gràcies en part al recorregut molt bonic i al gran ambient que es respirava. Pel que fa al resultat, victòria del Joan Freixa, 29'28'', l'Andreu 11è en 31'47'' i 1r junior, la Tina 4a dona en 39'03'' i per part meva 33è en 34'55''. Al final tots contents i a recuperar energies a la pasta party inclosa a la inscripció.

Diumenge una cursa de 14,5km de distància amb sortida a Benasc i arribada a Ampriu, amb un desnivell positiu de 1400m. El recorregut molt variat, primers quilòmetres per corriol i llavors un bon tram de pista ràpida amb poc desnivell fins arribar a l'última pujada, molt dura i amb bastant desnivell. Per acabar una baixada de menys de 2km per pista i molt dreta.
El resultat com dissabte, bastant bo per tots. L'Andreu 10è i 1r junior en 1h30'41'' (ell sí que és lo puto crac), el Freixa 12è en 1h31'35'', la Tina 4a en 1h54'41'' i jo 23è en 1h37'25''.
Per acabar, una altra pasta party, entrega de premis i sorteig de material.
En fi, un molt bon cap de setmana a nivell esportiu i personal.

3-4 D'OCTUBRE ... PER FI LA CURSA

2009-07-24T17:44:00.003+02:00

+ INFO

2009-07-23T13:49:00.000+02:00

3a Clàssica a l'Olla de Núria

2009-07-20T11:47:00.007+02:00

Ahir, gran festa esportiva i reivindicativa a la Vall de Núria. S'hi va disputar la 3a edició d'aquesta cursa, que enguany era Campionat de Catalunya i 1r Gran Premi de les Nacions. Això va suposar una gran participació i a més, amb el bo i millor de la especialitat. Tot un èxit. I més tenint en compte que el mateix dia es disputava el Campionat d'Europa de Curses de Muntanya a Canazei, Dolomites.
La cursa en sí espectacular. Molt bonica i extremadament dura. Només començar s'enfila fins el cim del Puigmal salvant un desnivell de 1000m en poc més de 4km. Allà ens hi esperava un gran ambient, molta gent, senyeres, esquelles, crits, etc. Pel que m'han dit això d'ahir no té res a veure amb el cim de l'Aizkorri durant la Zegama Aizkorri Maratoia, però és la màxima espectació que he vist en una cursa de muntanya a catalunya i realment t'anima moltíssim quan estàs arribant allà. Espero que serveixi de precedent per altres curses.
La resta del recorregut molt trencacames, pujades i baixades relativament curtes fins a la baixada final al Santuari que ha sigut duríssima.

Cim del Puigmal. A l'hora de la cursa hi havia moltíssima gent.

Personalment estic per fi molt satisfet. M'he trobat molt bé durant tota la cursa i he disfrutat moltíssim amb el recorregut. He patit bastant a l'última baixada i alguna que altra rampa m'ha fet afluixar cap al final però crec que en general m'ha sortit una molt bona cursa. Al final 2h57'50'' en voltar l'olla i en 33a posició.

Amb la muntanya no s'hi juga

2009-07-08T12:01:00.003+02:00

Capdamunt del Pas dels Lladres dissabte passat a la tarda. Als participants de la Núria - Queralt ens va enganxar una tempesta de pedra, llamps i trons espectacular. Això va fer que la prova s'endurís de valent i que el número de retirats fos molt elevat.

La meva intenció des d'un començament era parar a la Molina i em vaig veure temptat de no agafar res. Total per 27km no cal paravent ni motxilla. Però sempre penses 'per si un cas' i al final vaig agafar paravent, samarreta tèrmica i buff. Qui m'hagués dit que els hagués necessitat tan! Salvat pel seny.

Cursa del Pedraforca

2009-06-29T22:53:00.004+02:00

Ahir cursa al pedra. 13,3km amb 1298m de desnivell positiu i negatiu. El recorregut com no, molt bonic i molt tècnic. Hi vaig participar per primera vegada i li tenia bastantes ganes però per diferents motius al matí em vaig llevar amb molt males sensacions i amb indigestió. Vaig decidir sortir a poc a poc i a veure-les venir. A mesura que pujava em trobava més bé tot i que notava que no tibava com ho hauria de fer i un cop a dalt, el millor, avall i a passar gent, vaig recuperar unes 10 posicions. Al final 2h08' en tornar a Saldes amb la sensació que podia haver fet més però tal i com pintava també podia haver anat molt pitjor. 43è de 243 arribats i una cursa més a les cames. Només un detall en contra de la cursa, en la meva opinió s'hauria de millorar el marcatge en TOTA la baixada. En una cursa on amb prou feines pots aixecar la mirada de terra s'hauria de trobar una marca cada 2m i no dubtar enlloc. Tota la resta es podria dir que perfecte.

VK Canillo

2009-06-22T12:33:00.003+02:00

Aquest cap de setmana es van disputar les primeres proves de l'edició d'enguany de les Gore-tex series. Va ser a Canillo i com és habitual, dissabte un quilòmetre vertical i diumenge una 'vertical race' d'uns 16km.
Igual que l'any passat només he participat en el quilòmetre vertical, 3,8km i 935m de desnivell positiu. Em comencen a agradar aquest tipus de curses. Són molt intenses i curtes, si més o menys et trobes bé no es fa gens pesat i un cop a dalt pots parar tranquil·lament i descansar tot observant el paisatge, cosa que en les altres curses no pots. A més, en aquesta a l'hora de baixar ho pots fer amb el telecabina de les pistes d'esquí. També és molt bona l'organització i amb pressupost, per 14 eurus t'emportes samarreta (groga, igual que l'any passat), bossa i buff (també iguals que l'any anterior) i sopar per acabar la festa. I en el tradicional sorteig de material una motxila pel dorsal 111, Lleïr Soler. Vaig sortir carragadet!

Pel que fa el resultat bastant satisfet, 8minuts menys que l'any passat tenint en compte que aquell dia vaig tenir una senyora 'pájara'. En total 49'19'' a arribar al Pic de Maians i en 47a posició de 152 arribats.
Destacar la victòria de l'Agustí Roc que va guanyar la prova amb un temps de 36'00'' rebaixant en 2' el rècord del Kilian.

I la setmana que ve ens espera el Pedra.

Sempre negre

2009-06-19T18:34:00.006+02:00

És habitual que en la majoria de curses s'obsequiï als participants amb una samarreta. A vegades de cotó, d'altres 'tècnica', màniga curta o llarga, però a vegades, millor dit, moltes vegades el color de la samarreta és negre o gris fosc. No sé perquè, potser casualitat o potser perquè són més econòmiques. La realitat és que la majoria aprofitem les samarretes que ens donen per entrenar però ara a l'estiu la calor i el color fosc fan una combinació explosiva per al pobre corredor.

Des d'aquí demano a tots els organitzadors que siguin positius, no tot a la vida és negre. Ànims!
En concret les samarretes que tinc són aquestes, tot i que n'he vist algunes més però que no he participat a la cursa.
Pujada i Baixada a Queralt 2008 i 2009, Núria - Queralt 2008, Triangular Mitges Maratons Rurals del Baix Berguedà 2008, Berga Rasos Berga 2008, Taga 2008, Cursa de Muntanya de Manresa 2009, Marató de Berga 2008, Arratzu-Urdaibai 2009.

I una altra

2009-06-15T15:10:00.003+02:00

Ja en tenim una altra. Una Patum més. Com totes, ha sigut molt intensa i única. Aquest any en concret ha sigut la Patum dels 10 anys. Sí. Va ser el corpus del 2000 quan amb 14 anys fets pocs dies abans em posava per primer cop la careta i saltava aquell 2n salt de dijous. I a partir d'aquí any rere any. Qui ho diria, com passa el temps! Ara, 10 patums després, si algú em pregunta que se sent en fer de ple encara sóc incapaç de descriure-ho. A veure si a la pròxima en sóc capaç.

Per Coll de Pal

2009-06-13T16:24:00.005+02:00

Avui, entrenament desde Coll de Pal. Per desconnectar una mica de Patum, res millor que passar un matí en alta muntanya i amb un clima esplèndid.

He començat pujant a la Tosa d'Alp, baixar per una pista fins a la carretera de Coll de Pal, m'enfilo al Puigllançada i vaig a buscar una pista d'esquí per on baixa la Núria Queralt fins a trobar el torrent de Coll de Pal que em porta altre cop a l'inici.
Ha sigut un bon entrenament, menys de 2 hores però gairebé tot el recorregut per sobre dels 2000m. L'entrenament de veritat es preveu per avui a la nit, cames i sobretot colzes.

El Puigllançada des de la Tosa

Ensija i el Pedra al fons des de la Tosa

La Tosa des del Puigllançada

(Les fotos com sempre amb el mòbil)

Ni rastre de milla vertical

2009-06-08T13:58:00.003+02:00

El dissabte s'havia de disputar la Cuita el Sol, una cursa d'uns 5km i amb un desnivell positiu d'una milla (1600m).
L'organització però, en previsió del mal temps que podia fer i tenint en compte que a partir de 2200m hi havia neu, va decidir adoptar el recorregut alternatiu de la cursa. Res a veure. Es va convertir en una cursa de 9,5km i uns 600m de desnivell positiu amb el recorregut íntegrament per pista forestal. És a dir, una autèntica decepció. La sensació general dels participants ha sigut que es podien fer moltes altres alternatives a la cursa original sense variar radicalment les característiques, però bé, ara ja està fet. S'haurà de tornar-hi un altre any per fer-la.

El resultat, normalet. 52' i algo a acabar i en 30a posició de la categoria sènior.

Tots a l'Olla

2009-06-04T13:34:00.004+02:00

El proper 19 de Juliol es disputarà la 3a edició de la Clàssica a l'Olla de Núria. Cursa de muntanya amb sortida i arribada al Santuari de Núria. 21km i 1940m de desnivell positiu ens esperen. Després de la mala sort de l'edició anterior en que el mal temps només va permetre disputar uns 6km de la cursa, aquest any s'espera gran afluència de gent. A més, aquesta edició serà Campionat de Catalunya i 1r Gran Premi Internacional de les Nacions. Això serà el mateix dia en que a Canazei, Dolomites, es disputarà el campionat d'Europa de curses de muntanya i on s'ha vetat la participació de la Selecció Catalana, vigent campiona del món. Això sí, hi participarà la nova i brillantíssima selecció veïna, la 'Roja'.

Per això, esperem que el dia 19, sigui molt més que un simple dia amb cursa. Una nació, una selecció!

Som-hi gladiadors

2009-06-02T20:09:00.001+02:00

Tricampions!

2009-05-29T14:46:00.002+02:00

Va com va

2009-05-24T16:54:00.003+02:00

Avui a les 9:15 del matí a la plaça major de Paüls s'ha donat la sortida de la IX Cursa de Muntanya de Paüls. Un quart d'hora abans havien sortit les dones.
Al començament es fa una volta al poble, tot seguit s'agafa una pista durant algun quilòmetre i després corriol amunt. A partir d'aquí no sé gaire res més. Al quilòmetre 4, tot just començant a pujar, m'he començat a trobar malament, les cames no responien, suava de valent i anava a un ritme molt baix. La gent no em parava d'avançar i entre les males sensacions i el desànim d'anar perdent posicions, paro i cap a casa. Un altre dia serà. És un pal psicològicament però què hi farem, a per la pròxima!

Pel què fa al resultat, la cursa l'ha guanyada en Just Sociats en homes i la Sara Vila en dones. Segons diuen, dura però molt bonica. Haurem de provar-ho un altre any.

De Barruera a Solsona

2009-05-18T20:32:00.006+02:00

Dissabte, 10 del matí. Recullo el Pica a Navàs, tot seguit a l'Andreu a Manresa i fem camí cap a Barruera a la Vall de Boí. Allà ens esperen la Mireia i el Jordi junt amb un colega, l'Aniol.

A la una i mitja ja estem allà, ens mengem la corresponent pasta de carmanyola i a descansar fins les 16:30 que començarà la Cara Amón, la 1a Cronoescalada a les Roies de Cardet. És una cursa tipus quilòmetre vertical de 4km de distància i 1350m de desnivell positiu.
La sortida és des del càmping del poble i no hi ha ni un sol metre pla. Un carrer amunt i de seguida a agafar corriol. Pujada i més pujada. Entre el 1r control i el 2n hi ha el tram més dur, molt pendent on només veig el terra i els peus del de davant. A partir de llavors s'enfila per la carena fins a un últim tram molt pedregós i per fi el cim, situat a 2440m d'altura. Això és 1h09min després de la sortida i en 15a posició d'uns 140 participants. L'Andreu ha entrat 5min davant meu i el Pica i el Jordi uns 5 darrera meu.
Romanc uns minuts al cim per observar el paisatge meravellós que ens envolta ja que pujant ni he aixecat el cap i tot seguit cap avall que fa un fred que pela!
Per recuperar forces un bon sopar i l'entrega de premis tot veient com ens proclamem campions de lliga. Segueix la festa al pub del poble però anem a dormir que a les 6:30 hem de marxar camí a Solsona i ja és més de mitjanit.
M'adormo pensant que ha estat una bona cursa, bon resultat però sobretot molt bona organització.

Arribem a Solsona a les 9, queda una hora per la sortida de la 3a Cursa Corriol. És un cros de 10,8km que malgrat el nom, transcórrer la major part de la cursa per pista i només algun tram per corriol.

La sortida és d'infart, semblen els 100m! Aquest tipus de curses són matadores per mi i per això intento agafar un ritme constant, alt però que em permeti aguantar bé. Arribo en 43'36'', en 39a posició de 267 i amb la sensació que tot i el pes de les cames del dia anterior he pogut córrer bastant bé. L'Andreu 15è amb 40'45''. El tiu té 17 anys, és un crac! Obviament guanya en categoria Junior. El Pica 45è amb 43'58''.

Després per descarregar una banyadeta al riu i cap a casa a fer la migdiada. Ha estat un cap de setmana intens però amb molt bones sensacions. Per fi he acabat una cursa satisfet i content amb el resultat. La setmana que ve a Paüls i ja s'ensuma la Cuita.

Històric

2009-05-07T01:20:00.003+02:00

A pels 3 títols, som-hi!

I Arratzu Urdaibai Mendi Lasterketa 2009

2009-05-05T18:20:00.004+02:00

El dissabte passat es va disputar per primera vegada aquesta cursa de muntanya a la població de Arratzu, prop de Gernika, Euskadi.

30 km i 2000m de desnivell positiu són una bona carta de presentació. A més, es va disputar el I Trofeu Isostar Sub 23 de 15km i 850m positius que consistia en la segona meitat de la cursa llarga. Hi participaven centres de tecnificació d'Euskadi, 'Comunidad' Valenciana i Catalunya.
Al contrari del que considera el reglament de la FEEC, el reglament de la cursa considera sub 23 els nascuts al 86 i posteriors, per tant, a córrer 'només' 15km.
A les 9:30 tenia lloc la sortida de la cursa llarga i a continuació els Sub 23 ens desplaçàvem fins al Barri Gabika d'Ereño, aproximadament punt intermig de la cursa, per sortir a les 10:30.
Al final van sortir 16'6km, +820m i -1020m. En general bastant dureta. Tot i el dia magnífic que feia, les pluges dels dies anteriors van deixar el recorregut molt enfangat i relliscós.
Personalment bastant satisfet. Després d'uns dies entrenant poquet i amb molèsties, em vaig trobar bastant bé tot i que amb poques forces a les cames. Al final 1h47m. a arribar a Arratzu.

Els 3 corredors Sub 23 del centre que vam participar i la Mireia.

L'organització va donar un record a les seleccions.

I després d'una migdiada a la tarda, al vespre res millor que una pantalla gegant i a disfrutar, què gran!

Manifest pel reconeixement internacional de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya

2009-04-29T19:02:00.003+02:00

El següent enllaç mostra el manifest que s'ha publicat avui al diari Avui.

Manifest

Cataluña - Espanya

2009-04-27T19:18:00.004+02:00

Cataluña - Espanya és un documental que intenta reflectir la realitat catalana dins d'Espanya des del punt de vista social, històric, cultural, sentimental fins i tot.
Al llarg del documental s'entrevista a una sèrie de personatges que exposen la seva ideologia sobre el tema i intenten fer reflexionar a l'espectador. Hi ha bastant on agafar-te, suposo que cadascú trobarà l'opinió que li encaixi millor amb el seu pensament.
Al cap i a la fi, no es diu res que no sabem, almenys per a nosaltres, els catalans. Serà interessant veure quines reaccions causa a la resta de l'Estat.

Entrega de premis de curses de muntanya de la temporada 2008

2009-04-18T13:20:00.008+02:00

El proper dissabte 2 de maig, un dia abans de la Cursa Mossos d’Esquadra Sant Amand, la prova que inaugurarà la VIII Copa Catalana de Curses de Muntanya de la FEEC, es farà el lliurament de premis de les diferents competicions de la temporada 2008.
L’entrega de premis es realitzarà al Consell Comarcal del Ripollès (c. Progrés, 22, de Ripoll), a les 19 h.

Molt bona data l'escollida. En mig d'un pont festiu i durant el qual els membres del CTCMC estem de cursa a Euskadi i els membres de la Selecció estan de concentració a Mallorca.

Dragon Ball Evolution

2009-04-10T21:39:00.005+02:00

Realment havia posat molt poques expectatives en aquesta pel·lícula. Els tràilers que havia vist em feien pensar que seria bastant mediocre, però l'havia de veure.

Conclusió ràpida: no em va fallar la intuició.

Pel·lícula dolenta en sí però el més greu és que no es pot considerar una adaptació de Bola de Drac. Moltes variacions respecte a la història real, masses en una pel·lícula que no arriba als 90 minuts. No concreto tots els errors que hi ha, ja els veureu vosaltres mateixos si us interessa, això sí, no crec que valgui gens la pena anar al cine tenint-la a l'abast a la xarxa.
En fi, crec que tots els aficionats a la millor sèrie de dibuixos animats de la història se sentiran bastant decebuts al veure-la.

Aquest paio és el satanàs cor petit

Barça, estic boig per tu

2009-04-07T15:46:00.005+02:00

Abans de l’inici del partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions entre el Barça i el Bayern de Munic, sonarà pels videomarcadors la cançó del grup Red-In ‘Barça, estic boig per tu’, versió de la popular ‘Boig per tu’ del grup Sau.

En la terra humida escric
Barça estic boig per tu,
em passo els dies
pendent del partit.

Com et puc estimar,
estigui a prop o lluny,
feliç i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest lloc
jo no puc fer cap gol per tu,
però en cada jugada hi veig
reflectida la teva llum.
T’animaré,
feliç i acabat boig per tu.

Quan comenci aquest partit,
les llàgrimes es perdran
entre la màgia
que viurem avui.

Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
feliç i acabat boig per tu.

Culer i català, més que un club.

2a Cursa de Muntanya de Manresa

2009-03-30T12:41:00.006+02:00

Ahir a les 10 del matí va començar la segona edició d'aquesta cursa. Vam participar-hi uns 300 corredors entre ells alguns dels membres del Centre de Tecnificació i de la Selecció Catalana.

En total uns 18,5 km segons l'organització i uns 17,3km pel meu rellotge. De muntanya, a part del nom, només té la pujada al Collbaix (ahir duríssima per culpa del fang), la resta transcórrer per camins i corriols molt planers i ràpids. En general el recorregut és bastant bonic. Pel que fa el resultat, rècord de la prova per Agustí Roc amb 1h13', seguit per Just Sociats i Josep Barrufet. Personalment, no del tot satisfet però tampoc podia esperar més. 1h36' a arribar i en 44a posició. Una nova cursa coneguda i ara a per la propera.

Concentració a Vallter

2009-03-16T21:47:00.003+01:00

Aquest cap de setmana vam fer la primera concentració de la temporada amb el Centre de Tecnificació i la Selecció Catalana. Dos dies intensos en plena muntanya a Vallter i els seus voltants.

El primer entrenament va ser dissabte al matí després que alguns dels membres arribessin divendres al vespre i d'altres ho féssim el mateix dissabte.
Per començar, uns vint minutets d'escalfament per pista ascendent una mica més amunt de Setcases. Durant aquest tram ja trobem neu però que no dificulta el pas. Tot seguim continuem amb un Fartlek de 8' a ritme ràpid i 3' de recuperació, n'hem de fer 6 sèries!
A mesura que anem pujant augmenta la quantitat de neu, almenys hi ha uns 30cm i cada 4 passes algú queda enfonsat. Al adonar-nos que ja tots sagnem dels turmells decidim girar i canviar el recorregut previst. Anem agafant pistes i corriols sense saber gaire on anem però seguint amb els fartleks. Al final entre 'pitus i flautes' acaba sortint un entrenament de 2h05', uns 17'5km i 800m de desnivell positiu. Bastant dur per l'entrenament en sí i per la calor que ens ha agafat a tots per sorpresa. Per recuperar, res millor que una remulladeta al Ter.
Després d'un bon dinar, a la tarda toca una sortida d'hora i mitja amb raquetes fins el Coll de la Marrana. El temps ha canviat radicalment i ara la boira no ens deixa veure-hi a pocs metres, però això no impedeix que haguem disfrutat de valent entre caigudes, patinades i demés que posen de manifest el 'bon rollo' que es respira al grup.
Al vespre, després d'un bon sopar, xerrada teòrica del Cèsar, l'entrenador, sobre nutrició i consells alimenticis. Adéu-siau pastes i dolços, què hi farem.
Diumenge al matí toca tirada llarga. Anem fins a Beget, un poble proper a Setcases, des d'on agafem el GR11 direcció Oix durant uns 11km i tornem pel mateix camí. Els 'normals' acabem aquí l'entrenament completant 22km amb 2h25' i 850m de desnivell positiu. Els 'màquines' segueixen fins a completar 3h d'entrenament. Que forts que estan!
Al acabar, la remulladeta de reglament i un bon dinar per recuperar forces i per despedir-nos fins la propera trobada. De moment ens veiem el dia 29 a la II Cursa de Muntanya de Manresa.

Nova cursa

2009-03-08T16:52:00.005+01:00

El proper 10 de maig es realitzarà la I Cursa d'Alta Muntanya de Berga puntuable per la Copa Catalana de Curses de Muntanya. Substituirà a les conegudes Marató de Muntanya de Berga i a la Cursa d'Alta Muntanya del Berguedà, sent el seu recorregut una barreja de les dues curses. Tindrà una distància de 28,2km i un desnivell positiu i negatiu de 2147m, però la novetat més important és que el recorregut es realitzarà "al revés" del que és habitual en les curses que surten de Berga. És a dir, resumint que al sortir de Berga es pujarà a Queralt i la cursa acabarà baixant de la Figuerassa. Pinta molt dur però crec que és bo introduir canvis per donar nous al·licients als corredors.

Encara no sé si hi participaré però almenys a mi m'atrau molt.

Com passa el temps!

2009-02-26T23:20:00.001+01:00

Per aprendre'n

2009-02-13T22:04:00.007+01:00

Doncs bé, l'altre dia vaig fer aquesta foto a la biblioteca de la facultat tot pensant que estava fotografiant una errada més d'ortografia en català, però no. Resulta que no.

Segons el Diccionari de L'enciclopèdia Catalana:

Arrimar: Posar (una cosa) tocant a una altra; arrambar.

Ara ja ho sabeu, alerta a les nits no arrimeu molt.

Ben blanc

2009-02-11T13:46:00.005+01:00

Diumenge vaig entrenar per l'Estany i la Figuerassa, gairebé tot el temps sobre neu. Bastant 'durillo' però et deixa unes imatges i unes sensacions úniques.

Aquí en teniu un parell. Com sempre, les fotos fetes amb el mòbil, és a dir, de poca qualitat.

Fet!

2009-02-04T19:27:00.005+01:00

Doncs això, ja està fet. A falta d'entregar el projecte final però amb la resta acabat, es pot dir que sóc Enginyer Tècnic Naval en Propulsió i Serveis del Vaixell. El nom tan llarg com la carrera gairebé. I sí, com molta gent es pregunta sóc de Berga i he estudiat això. Perquè? Curiositat, repte, o simplement per eliminació de la resta. Es pot dir que quan vaig començar no sabia res de vaixells ni de motors però a mesura que ha anat avançant la carrera i deixar enrere els fonaments científics del primer any, m'ha semblat un món apassionant. He après un munt de coses que ni les coneixia ni sabia que existien i en termes generals es pot dir que he 'disfrutat' fent-la. Per tant, estic totalment satisfet de l'elecció que vaig fer fa 5 anys i que m'ha portat fins aquí.

El futbol és de llestos

2009-01-31T15:07:00.000+01:00

Un clàssic del futbol:

De botadures

2009-01-31T00:27:00.002+01:00

He trobat aquests videos on es veuen botadures de costat i m'han semblat interessants.

2009-01-22T15:29:00.001+01:00

Els 2 turons

2009-01-19T13:57:00.005+01:00

La primera competició amb el centre va ser ahir a Moià a la Cursa dels 2 Turons. Dia molt fred i amb molta boira. A dos quarts de deu es dóna la sortida d'aquesta cursa de mitja muntanya que transcórrer en gran part per pista i que és rapidíssima!
Les sensacions durant la cursa i el resultat final confirmen qu no estic en un bon moment de forma i que queda molt per fer. No sé ni la posició final ni el temps, crec que uns 46-47min en completar el recorregut de 10km. En fi, una cursa més però per guardar en un calaix.

2n entrenament

2009-01-13T20:38:00.007+01:00

El dissabte passat vam realitzar el segon entrenament conjunt el centre de tecnificació i la selecció catalana. A les 10h ens vam trobar a Sant Boi per fer un escalfament, un circuit de peses i tot seguit sortir a córrer 2h amb 3 blocs de pujades incorporats de 4x2min. Va ser bastant duret. Vaig millorant però em queda molt, encara no estic ni al nivell de la temporada passada. Tot i això molt bona experiència per anar coneixent a la gent i també els recorreguts de la zona.

Us deixo una foto dels que vam assistir a la concentració i també el gràfic de desnivell de la sortida de 2h.

Quin goig!

2009-01-07T23:49:00.008+01:00

Matí espectacular el d'ahir. Entrenament sobre neu i fang i contemplant paisatges enblanquinats. De postal.

A més, també ha servit per provar el nou material que van deixar 'els reis': unes bambes i un gps amb pulsòmetre amb centenars de funcions per saber-ho tot, distàncies, ritme, pulsacions, altura, posició, etc, etc. Ara toca treure'ls-hi profit, és a dir, a córrer!

Els codis QR

2009-01-04T20:02:00.002+01:00

Fa uns dies vaig sentir a parlar d'aquests tipus de codis que permeten emmagatzemar informació xifrada i em va picar bastant la curiositat. Es tracta d'uns codis semblants als tradicionals codis de barres però que poden emmagatzemar més informació. Per a desxifrar-los només fa falta un mòbil amb càmera i un programari gratuït que s'ha d'haver instal·lat prèviament al telèfon.
Tota la informació necessària la podeu trobar aquí.

Us adjunto un codi QR. Per curiositat, aquells que el desxifreu podríeu deixar un comentari i així sabrem quants utilitzem el codi, més que res perquè no conec ningú encara que els utilitzi.

De Sant Silvestre a Sant Silvestre

2008-12-31T20:31:00.004+01:00

Avui a les 11 del matí ha tingut lloc la cursa de Sant Silvestre de Cadaqués. És una cursa de 7km amb un recorregut amb bastant desnivell. Una peculiaritat és que està patrocinada per Asics i la inscripció era totalment gratuïta. Al final, 30'30'' en completar el recorregut. Estic bastant satisfet perquè ha sigut la meva primera cursa sobre asfalt i el ritmedels corredors sumat al desnivell ha fet que sigués dureta.

I a la tarda, a Berga per descarregar una miqueta. El dinar ha jugat una mala passada a l'Steffi que després de vomitar 3 vegades ha decidit plegar. Haurem de córrer junts en una altra ocasió. Jo he seguit amb les ovelles grangeres i hem arribat en 22' i 'picu'.

BON ANY NOU A TOTHOM!

El Portet i Queralt

2008-12-21T21:35:00.003+01:00

Fa unes hores entrenant pel Portet i Queralt

Els vuitens

2008-12-19T16:22:00.002+01:00

Augment merescut

2008-12-15T23:40:00.005+01:00

RAC1 ha aconseguit els millors resultats d’audiència de la seva història. Segons la tercera onada de l’EGM del 2008 (primer de la temporada 2008-2009), cada dia escolten RAC1 425.000 oients. Això suposa un increment del 22% en comparació amb el segon EGM del 2008, i una pujada del 37% en comparació amb un any enrere.
A part del mèrit propi de construir i millorar dia a dia una ràdio de qualitat, crec que l'èxit de Rac1 també es fonamenta en la mala política de gestió que ha près l'altra ràdio líder a Catalunya, la 'nacional', Catalunya Ràdio, que desde fa temps està canviant de format i crec que de forma no gaire encertada.

Personalment, sóc desde fa mesos un dels 'nous' 62000 oients diaris d'El Món a Rac1, en detriment d'El matí de Catalunya Ràdio. Pel meu parer, en Jordi Basté i el seu equip han aconseguit fer un programa de qualitat, rigoròs i entretingut que ara per ara és el millor que es pot escoltar en la seva franja horaria.

Primera trobada

2008-12-14T20:40:00.004+01:00

Ahir vaig participar per primer cop en una de les trobades mensuals del Centre de Tecnificació de Curses de Muntanya. Ens vam trobar a Puig-Reig, per realitzar un entrenament conjunt amb l'entrenador, César Thovar i el tècnic, Kiku Soler, set dels membres del centre. Després de l'entrenament que va ser realment dur per mi, una dutxeta i un bon àpat a Montclar per recuperar energies.
Molt bona experiència que ha servit per conèixer uns quants dels membres del centre i per posar en pràctica el sistema d'entrenament. Ara toca entrenar de valent, de moment 'només' sis dies a la setmana.

I la primera competició amb el Centre el dia 18 de gener a la cursa dels 2 Turons de Moià.

Una selecció menys

2008-12-01T17:53:00.003+01:00

Article publicat avui al diari Avui que resumeix una mica els fets que han succeït aquests dies passats entorn de les federacions de muntanya i les seleccions de curses de muntanya:

Les autoritats esportives espanyoles han decidit passar a l'atac. Ja no es tracta de jugar a la defensiva quan una federació catalana intenta treure el nas a l'escena internacional, o de mirar de reaccionar com sigui quan es treu alguna cosa més que el nas. Ara el Consell Superior d'Esports (CSD) vol prendre la iniciativa; cap modalitat és minoritària quan es tracta de tallar les ales al moviment d'internacionalització de l'esport català.

Es demostra amb el recent cas de les curses de muntanya, en què el ressò dels èxits d'Agustí Roc primer i Kilian Jornet -considerat el millor del món- després han situat Catalunya com una de les primeres potències del món, la primera en aquest 2008 que s'acaba. Ho seguirà sent, però des del juliol ja no és membre de la federació internacional després d'una martingala de la Federación Española de Deportes de Montaña (FEDME), que va aconseguir en una sola reunió desmuntar l'ens internacional vigent, crear-ne un de nou, ser-hi admesa i fer-ne fora les federacions catalana i basca.

Des del 1995 existeix a nivell mundial la Federació d'Esports en Altura (FSA), que agrupa les modalitats de marató de muntanya, cursa de muntanya i quilòmetre vertical. Des del 1998 la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) n'era membre, i això permetia que qualsevol atleta català competís com a tal.

Medalla al mèrit del CSD

El passat 19 de juliol, però, en una reunió a Itàlia, la FSA es va refondre en la International Skyrunning Federation (ISF). La gran novetat del canvi, i gairebé única, va ser la inclusió -sense votació del ple de l'assemblea- de la FEDME com a nou membre. Amb ella, es va acordar canviar estatuts i deixar fora com a membres de ple dret les federacions catalana i basca (Euskal Mendizale Federazioa) amb l'argument d'una sola veu per Estat.

Tot plegat, esclar, després d'un llarg exercici de pressió per part, paradoxalment, de quatre dirigents esportius catalans, exdirectius de la FEEC: Joan Garrigós i Lluís López com a president i gerent de la FEDME, Jordi Marimon des de la secretaria general de la ja antiga FSA -la manté en la ISF- i Jordi Colomer des de la Federació Internacional de Muntanyisme. Cal dir, i no és una banalitat, que Garrigós havia estat distingit dos mesos abans (el 27 de maig, exactament) amb la medalla de plata al mèrit esportiu per part del CSD.

A més, aquesta nova ISF plantejava un període de transició en què havia de ser governada encara per la FSA abans no s'estableixi a la seu oficial de Suïssa (prevista per al gener). En canvi, està cremant etapes a velocitat rècord i gestionada per la nova executiva de la ISF. Per exemple, hi va haver una reunió a Barcelona (18 de novembre), a la seu de la FEDME. A banda, s'ha creat un nou campionat d'Europa, per al qual oportunament la FEDME ha convocat ja deu atletes (catalans i bascos, esclar) per competir per Espanya. Difícil que hi renunciïn perquè l'espònsor de la majoria, Salomon, ho és també de la FEDME.

Justificació olímpica

L'excusa oficial que s'ha venut a nivell internacional per al canvi, expliquen a l'AVUI fonts pròximes, és una pretesa ambició olímpica per a alguna de les tres modalitats (cursa, marató o quilòmetre vertical). La presència de Catalunya o Euskadi resultaria incòmoda perquè no entren en els paràmetres de la Carta Olímpica (nacions o Estats reconeguts per l'ONU).

La FEEC i l'EMF queden ara només com a membres associats (sense dret a vot ni a proposta) juntament amb una nova i sospitosa aparició, la Federació d'Esports de Muntanya de la Comunitat Valenciana. Amb tot, l'AVUI ha pogut saber que s'està articulant tant un moviment de protesta per part dels clubs catalans com una possible denúncia per irregularitats estatutàries en la conversió de la FSA en ISF.

La nova d'en Bond

2008-11-29T18:19:00.002+01:00

Fa un parell de dies vaig veure la nova pel·lícula d'en James Bond, 'Quantum of Solace'. Tenia ganes de veure-la ja que sóc bastant aficionat a aquest espia tot i que no me'n considero un seguidor incondicional. Simplement m'entretenc i ho passo bé veient les seves pel·lícules.
Pel que fa a aquesta última, l'he trobat bastant fluixota. Per ser una pel·lícula d'acció està bé, però no suficient per ser la d'un 007. Hi he trobat a faltar tots els aparells especials d'en Bond per molt irreals i gens creïbles que siguin, i ni tan sols la presentació clàssica de "Bond, James Bond" ni el Martini "Agitat, no barrejat". Potser han intentat presentar un Bond més humà, amb més sentiments i frustracions però per mi no ha quallat del tot. Crec que falta classe i autoritat, que és el que distingeix el 007 d'un altre espia qualsevol.
En fi, bona pel·lícula d'acció però no al nivell de les altres de l'espia anglès.

Concert al pavelló vell

2008-11-28T16:43:00.004+01:00

Aquest proper dissabte dia 29 tindrà lloc el concert jove, amb “Cesk Freixas” i els amics “Eskac i Mat”. El concert començarà a les 11 de la nit i tindrà lloc al Pavelló Vell de Berga, amb l’entrada totalment gratuïta.

Ho organitzen l’Ajuntament de Berga, el Consell Comarcal del Berguedà i la Comissió contra la Violència de Gènere.
Us hi esperem a tots! Units contra la violència de Gènere!

A més a més, com en l'últim concert d'Eskac i Mat a Avià, podreu adquirir la samarreta del grup.

Qui fóra gruista

2008-11-26T14:00:00.003+01:00

Un parell d'imatges que em van fer gràcia al veure-les. Una és d'un taller on el gruista s'ho deu passar d'allò més bé, i l'altre a les obres de l'aeroport on un cotxe no es va fixar per on passava.

Bona notícia!

2008-11-24T15:42:00.006+01:00

Doncs bé, la bona notícia és que l'altre dia em van comunicar que m'han seleccionat per córrer amb el Centre de Tecnificació de Curses de Muntanya de Catalunya de cara a la pròxima temporada.
Es tracta d'una mena de selecció catalana per a joves amb l'objectiu d'ajudar a la seva formació com a corredors a través d'una bona planificació i preparació dels entrenaments. Es fan concentracions de tant en tant amb la resta de corredors i es participa en algunes curses com un equip.
Com podeu imaginar estic content ja que és una bona oportunitat de millorar en allò que m'agrada.

Us poso aquesta foto que per mi reflecteix la recompensa visual que reps moltes vegades després de patir i suar per arribar a dalt. Des del mirador de Garreta:

Un any

2008-11-15T15:57:00.003+01:00

Avui fa un any de l'obertura d'aquest bloc. En aquest temps he expressat les meves opinions, d'aquí el nom del bloc, i la majoria de coses que he fet i que em venia de gust explicar. Ho he fet en 144 entrades i he rebut pràcticament 7800 visites.
En aquest any puc dir que ha estat una bona experiència entrar en aquest món i m'ho he passat (i m'ho estic passant) molt bé escrivint aquí. Així que, tot i que últimament no estic actualitzant gaire el bloc, això segueix.

Els nois d'Història

2008-11-12T19:26:00.002+01:00

Els nois d’història és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l’educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu.

L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres Olivier.

Dirigida i interpretada per Josep Maria Pou, es representa al Teatre Goya de Barcelona de dimarts a diumenge.

Pel meu gust, bona obra i molt recomanable.

Canvi

2008-10-29T19:15:00.001+01:00

Dos dies després ha canviat una mica el temps.

M'agrada conduir

2008-10-27T19:34:00.005+01:00

Tornant cap a casa fa una estona. Avui ja no faig el camí de dia. Fosqueja. Arriba l'hivern però fa una calor que no s'aguanta.

Mal dia

2008-10-26T14:34:00.004+01:00

Avui al matí he corregut la cursa de collserola de la qual ja vaig parlar en l'última entrada al bloc. La veritat és que no estic gaire content pel resultat. He començat bé a un ritme alt però sense forçar i al capdamunt de la primera pujada he arribat entre els 15 primers. A partir de llavors no m'ha parat d'avançar gent, ja que en aquell punt comencen uns quants quilòmetres de pista on la cursa és rapidíssima i els fondistes tenen bastant avantatge amb els que correm per muntanya. A més, he arribat a la cursa amb pocs entrenaments aquests últims dies i crec que en un dels pitjors moments de la temporada. M'he trobat molt cansat i amb les cames molt feixugues, però en fi, tot i patir bastant he arribat amb 1:20:19, en 71è lloc i passant un dia més a la muntanya.

Avui no tinc ni fotos de la cursa ja que ha sigut la primera cursa que he anat sol. La meva gran assistència que m'acompanya a totes les curses i em porta tot el necessari no ha vingut. Una raó més per justificar el mal resultat ;)

La propera

2008-10-21T23:38:00.003+02:00

El proper diumenge 26 d'Octubre, es celebrarà la 18a Cursa CEC a Collserola, amb un recorregut de 14km i un desnivell de 800m. És una cursa de muntanya amb sortida i arribada a la ciutat de Barcelona i que permet gaudir dels paisatges muntanyecs del Parc de Collserola.
Encara no tinc clar del tot si hi participaré perquè porto molt temps inactiu, pero el recorregut de la cursa és pràcticament un dels més habituals en els meus entrenaments i el conec bastant. Per això crec que us pot interessar a aquells que desconeixeu que a Barcelona també es pot córrer per muntanya. No tot és la Diagonal, el Passeig Marítim o el Passeig de les Aigües. Collserola dóna per molt i salvant la distància amb zones d'alta muntanya com el Berguedà, també s'hi pot entrenar i gaudir de la muntanya. Una altra cosa serà el dia de la cursa, tenen previst tancar a 3000 inscrits, si s'omple pot ser realment un caos. Ja es veurà!

Exorcisme d'Alonso

2008-10-18T14:09:00.000+02:00

Adéu a la Marató

2008-10-11T20:28:00.003+02:00

Aquest any vinent no es celebrarà la Marató de Muntanya de Berga. Sembla ser que per problemes econòmics i d'infraestructura. En el seu lloc es farà la Cursa d'Alta Muntanya de Berga que tindrà algun tram igual a la Marató, algun altre al de la Cursa d'Alta Muntanya del Berguedà i algun tram nou. Em sembla que el resultat serà molt bo i que serà una cursa molt bonica i dura. Tot i això espero que algun dia poguem tornar a gaudir d'aquesta gran cursa que era la Marató.
Us deixo un video de l'última edició:

Un parell més

2008-10-10T19:32:00.002+02:00

Us deixo alguns errors més de rotulació en català.

Un del PcCity

I un a un cafè de la cadena 'El Molí Vell'.

Un tallat amb GEL

2008-10-02T18:37:00.008+02:00

Ahir llegia el diari Avui, com pràcticament cada dia, i em va cridar l'atenció una carta d'un lector. Així per sobre, comentava que nosaltres -els catalans- estem acostumats a canviar de llengua quan ens parlen en castellà i concluïa que hauríem de fer l'esforç de parlar sempre en català posant l'exemple de en un bar demanar: 'un tallat sisplau'.

Doncs bé, jo sempre m'expresso en català allà on vagi i sempre demano 'un tallat sisplau' als bars, però ja n'estic tip d'anar a fer el cafè i demanar un tallat amb gel i que el moro, xino o espanyol torracollons de torn no m'entengui. Sí! Un tallat es un cortado. I després em demana, con leche? No, hielo por favor. A sobre de no saber l'idioma son idiotes, ni una sola neurona per pensar que el seu 'cortado' ja porta leche.

En fi, que estem ben fotuts, costa molt trobar un lloc on demanar i ser atès amb la llengua del nostre país i això comporta a canviar de llengua insconscientment quan t'adones que no hi ha forma que t'entenguin. Això sí, quan sé que l'altre individu m'entén però no li dóna la gana de parlar-me en català llavors encara li parlo més alt i més clar en la meva llengua i si puc, li demano un gelat de festucs, els tovallons i els escuradents. Gràcies.

El primer

2008-09-26T00:47:00.005+02:00

Ahir va ser el primer partit de la temporada que vaig veure al Camp, per mi va ser el primer de la temporada i per algú altre el primer cop a la vida que veia el Barça al Camp Nou. Potser per això s'explica el seu resultat a la lliga porrera dels companys blocaires ja que fins i tot no surt ni a la classificació. Però bé, suposo que un cop solucionat el fora de joc ja se sap tot ;)

En fi, que per un culé com jo era un deure portar-te al camp.

I després una mica de piromusical per celebrar la victòria.

L'última

2008-09-22T11:38:00.006+02:00

Ahir es va disputar l'última prova de la copa catalana de curses de muntanya. Va ser el Taga Evo 2040 a Sant Joan de les Abadesses.

Cursa molt dura de 22'6km i 1718m de desnivell acumulat positiu i negatiu. El punt culminant com ja indica el seu nom és el cim del Taga a 2040m d'altitud.
Cursa especial ja que fa un any va ser la primera cursa de muntanya en la que vaig participar i tenia ganes de tornar-hi tot i que el recorregut no seria dels més bonics però és entretingut.

Destaca que a partir del quilòmetre 5 i fins el Puig d'Estela al quilòmetre 8 aproximadament, es salva un desnivell d'uns 800m, tram que es fa molt dur i llarg. Llavors la cursa segueix per dalt de la carena baixant uns 200, per finalment encarar la pujada al Taga. Baixant es torna a fer una pujadeta d'uns 100m i finalment ja es baixa sense parar uns 8km fins a l'arribada. La major part del recorregut és per prat cosa que dificulta la cursa ja que mai trepitges bé del tot i en la baixada l'herba no et deixa veure on poses el peu.

Pel que fa el resultat, bastant satisfet. Vaig sortir molt tranquil, possiblement amb 120 o 130 persones davant, perquè ja sabia el què m'esperava i perquè les cames a aquestes altures ja no estan per llançar floretes. Va ser una decisió molt encertada, almenys psicològicament, ja que en tota la cursa vaig passar gent contínuament que sempre dóna més motivació.
Al final 2h55min en arribar, 'només' 3minuts menys que l'any passat, en 68a posició a la general i 3r sub23.
D'aquesta manera es completa el meu primer any dedicat a les curses i amb una bona recompensa: Campió en categoria sub23 de la Copa Catalana de Curses de Muntanya.
De les sis curses que formen la Copa he participat en cinc, guanyant a Berga i a Núria, segon lloc a Pratprimer, tercer ahir al Taga i cinquè a Andorra. La veritat és que no em puc queixar, els resultats en funció de les hores i quilòmetres d'entrenament és immillorable.

I ara encara no s'ha acabat, d'aquí a que arribi l'hivern encara queden quilòmetres per fer.

Pujada al Puigmal

2008-09-14T23:17:00.005+02:00

En això s'ha convertit la II Clàssica a l'Olla de Núria degut el mal temps. A primera hora del matí en arribar a Núria ja ens han comunicat que el recorregut s'havia escurçat i que faríem el de la cursa popular de 10km que baixa pel coll de Finestrelles. Les dues curses comencen pujant el Puigmal i llavors segueixen carenejant passant per la majoria de pics i colls del costat de Núria.

Avui però, a mitja pujada al Puigmal s'ha començat a complicar molt la situació. Ens ha envaït una boira molt espessa que només et permetia veure-hi a pocs metres i bufava un vent fortíssim que t'aplanava més d'una vegada a terra. A això cal sumar-hi les baixes temperatures i la duresa natural del recorregut, a més d'un recorregut poc senyalitzat ja que el vent s'havia endut la majoria de banderoles de senyalització. En conjunt les condicions eren totalment extremes i gens aptes per practicar una cursa i això ha fet que a falta d'uns 150m del cim del Puigmal s'hagi hagut de neutralitzar la cursa i altra vegada cap avall. Ens han informat que en aquell moment bufaven ratxes de vent de més de 50km/h i que hi havia una temperatura de sensació de -8ºC!

Així doncs, un quilòmetre vertical en condicions extremes enlloc de la cursa de 21km. Dintre de tot encara ha anat prou bé. He arribat a dalt en 53minuts i en 52a posició de 340 que hem près la sortida. I en categoria sub23 primer classificat i una altra copa al sac.

En fi, dia dur a la muntanya que ha servit per reflexionar i adonar-se que anar a la muntanya no sempre és passar un bon dia i gaudir del paisatge, a vegades l'unic objectiu és aguantar el fred, el dolor, pensar només en arribar com abans millor i preguntar-se perquè cony t'agrada tant fer aquestes coses. Però què hi farem, és el que hi ha i la setmana que ve, més.

Abans de sortir amb el Batriu

Arribant a Núria amb l'Oriol

Podi sub23

2008-09-11T13:49:00.001+02:00

Una més

2008-09-07T16:29:00.004+02:00

Avui ha tingut lloc la IX Pujada i Baixada a Queralt, una clàssica ja de les curses de la nostra ciutat. El recorregut el tenim ben conegut ja que és el que se sol fer en la majoria d'entrenaments.

Aquest any, després d'haver punxat en les dues edicions anteriors, he baixat de l'hora tot i que en passar pel restaurant Sant Marc m'ha vingut el temut 'flatu' que m'ha fet perdre un parell de minuts. Tot i això estic bastant satisfet del resultat i de poder córrer a casa una vegada més. Al final 3r de la categoria sub26 i 25è a la general però per motius desconeguts per la majoria i a les complicacions de l'organització d'aquesta prova en l'entrega de premis, m'he acabat emportant la copa de 1r local sub26. Una més.
Si no hi ha res de nou la setmana que ve a l'Olla de Núria malgrat que avui ja he notat que les cames es comencen a ressentir de l'acomulació de quilòmetres de la temporada, però s'ha d'aprofitar que això ja s'acaba.

Fins i tot l'alcalde m'ha preguntat pel meu flat.

Puigmal i volteta a Núria

2008-08-23T20:52:00.004+02:00

A les 7:30 sortim de Ribes amb el meu pare cap a Núria. D'àllà volem pujar el Puigmal i fer un tram de la volta a l'olla de Núria.

Comencem fins a Fontalba pel camí de la Núria-Queralt i d'allà enfilem fins el Puigmal. Feia un bon dia, sense núvols i bona temperatura, però a mitja pujada ha començat a bufar un fort vent molt fred que no ens ha deixat en tot el matí.
Un cop al cim comencem a carenejar tot voltant Núria fins al coll d'Eina on comencem la baixada. En total uns 14km i un bon matí a la muntanya tot i el vent que bufava.
Després, un bon cabrit a la llosa per recuperar energies.

Arribant al Puigmal

Carenejant amb el Puigmal al fons

Vista de Núria des del Coll d'Eina