Córrer o morir

Lectura obligada. Per a tothom. Si de mi depengués, el curs que ve a totes les escoles. Ideal per als que vulguin saber què és esperit de superació i ser feliç fent el que un desitja.

Et pot agradar córrer o no, pots coincidir amb els seus ideals o no, però tot el que és capaç de transmetre en Kilian amb aquest llibre és impressionant. Et fa sentir i viure cada moment que descriu com si fóssis allà, omplin-te de ganes de calçar-te unes vambes i començar a córrer.

Tot això descrit per ell mateix, ja que ningú li ha escrit, cosa que no és gaire habitual en esportistes d'elit.

En el llibre en Kilian explica les seves gestes i competicions més importants, sobretot aprofundint en els sentiments i sensacions al moment de realitzar-les. No hi falten referències als seus orígens, als amics, l'amor, la familia i sobretot a una filosofia de vida.

Potser no sóc gaire objectiu perquè fa l'esport que a mi m'apassiona i que també em fa feliç, però sincerament crec que hi ha hagut molts pocs esportistes en tota la història, sigui en l'especialitat que sigui, que hagin fet coses tan extraordinàries. Això que dic és molt gros, ja ho sé, i és molt difícil comparar esportistes de diferents modalitats, però els números són els números. I tot amb només 23 anys.

Com deia en Basté el dia de la presentació del llibre, és una pena que en Kilian es dediqui a aquest esport. O dit al revés, és una pena que ni l'esquí de muntanya ni les curses de muntanya siguin esports olímpics. I és una pena que sigui d'aquí, català. Perquè si no fos així, possiblement no hagués fet falta guanyar 4 copes del món de curses, 2 UTMB, i molts rècords més per publicar un llibre, sortir a la contra d'un diari i tenir un mínim reconeixament. Si no fos així, com deia en Basté, el dia de la presentació haguéssim hagut de tallar de Rambla Catalunya fins a portal de l'Àngel de la gentada per veure en Kilian.