L'autor descriu el llibre com una mena de memòries a cavall entre una autobiografia i un llibre d'autosuperació.
La veritat és que un cop llegit no acabo d'entendre el que pretenia transmetre. Ens explica el que suposa per ell córrer i la necessitat de fer-ho dia a dia per poder realitzar la seva feina d'escriure. Segons ell no podria fer bé una sense l'altra. Per explicar això ho fa en 150 pàgines que se m'han fet bastant feixugues i pesades i al final he acabat amb la sensació que tot el contingut del llibre es pot entendre llegint tan sols l'epíleg.
De totes maneres, com a corredor, he trobat moltes coses i sensacions que descriu en les que m'hi sento molt reflectit. Una d'elles:
"El fet de córrer tot sol cada dia, immers en el meu silenci, ha estat tan important per ajudar-me a mantenir el meu benestar emocional. Quan corro no cal que parli amb ningú ni que escolti ningú. L'únic que he de fer és mirar el paisatge que m'envolta i a mi mateix. És un moment del dia que no canviaria per res del món"
I ua altra:
"A vegades hi ha gent que es riu dels que correm pensant-se que ho fem perquè volem viure més anys. Però jo no crec que la majoria dels que correm ho fem per això. Més aviat diria que si correm és perquè volem viure la vida al màxim, encara que siguin pocs anys. És preferible viure els anys que et toquen amb vitalitat i amb uns objectius ben clars que no pas viure'ls deixant-los passar sense suc ni bruc, i diria que córrer hi ajuda molt. Córrer és bàsicament esforçar-se al màxim dins els límits que tens assignats, i això és una metàfora de viure"
0 comentaris:
Publica un comentari