dijous 11 de novembre de 2010

Ovelles amb vestit i corbata

L'altre dia per casualitat, vaig tenir la oportunitat de fer una visita a un gimnàs de Barcelona d'una conegudíssima i respectadíssima cadena. D'aquests que anuncien a la tele i tot, que tenen equipaments d'última generació i abonats uniformats de mil i un botons per fer esport.

Entrar allà dins és com canviar de dimensió. No hi ha llum, totes les instal·lacions excepte la piscina es troben en un soterrani. A l'entrada t'hi trobes una recepció plena de gent 'trajada' i uns 10 o 12 torns per regular l'accés, com al metro vaja. Amb 10 minuts allà no sé quanta gent va passar-hi, potser 100 o 150 persones. Tothom amb pressa, estressat i a cops d'empenta per entrar abans. A dins, sales de tot i per a tot.

A la sala de màquines més de cent bicis estàtiques perfectament ordenades i amb la pantalla plana corresponent. Realment l'equipament és del millor que es pot trobar en un gimnàs però allà dins no apreciava enlloc el que crec que és la filosofia de l'esport. Jo faig esport per divertir-me, quan em ve de gust, per relaxar-me també però no perquè toca i trobo totalment antinatural i contradictori ficar-se en un soterrani a fer 'esport'. Aquells 15 minuts allà dins van ser com trobar-se en una pel·lícula tipus Yo robot, tothom semblava actuar de forma sistemàtica i programada. Possiblement tenen milers d'abonats i m'agradaria pensar que no tots es comporten com un ramat d'ovelles, però està clar que a mi no m'hi trobaran. Algú ho havia de DIR.



0 comentaris: