La marató de Nova York

Està en cartellera de La Villarroel fins demà dia 26 de setembre. Només dos actors i sense escenografia. Roba d'esport, una hora sense parar de córrer i reflexions sobre la vida amb un toc d'humor bastant especial, res a veure el títol de l'obra ni l'atletisme amb el contingut real de l'obra.
Ja sabeu, els que vulgueu, us queda un dia per veure-la.

Al principi, un d’ells es resisteix. Diu que no està fet pels esports durs, però el seu amic insisteix. Han d’entrenar-se dos cops per setmana per a la marató de Nova York. L’obra de l’italià Edoardo Erba posa dos actors en escena saltant sense parar durant una hora fins que... fins que la peça s’acaba. Concentrar-se. Portar bon ritme. Anar ràpid. No abandonar. Viure per córrer. Viure per córrer? Fugir cap endavant. Corren i parlen de la vida. Suen. Bufen. Somien. Una metàfora de la vida. I tot això també és el teatre.

Una comèdia que corre sola des de fa 15 anys i un desafiament que vencen els dos protagonistes que corren durant tot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix vencedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últim com si tot fos una fantasia equivocada. Un somni.