La millor del Món

Aquest cap de setmana s'ha disputat l'última prova de les Skyrunning World Series, o el que és el mateix, de la Copa del Món de Curses de Muntanya.
Una vegada més, s'ha demostrat que el nostre país està a un nivell esportiu altíssim, i en aquesta especialitat molt per sobre de la resta.
La Selecció s'ha proclamat campiona del món per equips una vegada més. En categoria femenina Mireia Miró ha estat sotscampiona en la temporada del seu debut i en categoria masculina Tòfol Castanyer també ha estat sotscampió.
A més, ja no és novetat, en Kilian s'ha tornat a proclamar Campió del Món i ja en van 3 de consecutius!

En definitiva, que en el món de les curses de muntanya, com en tants d'altres, som la p...

Us deixo la crònica de la cursa feta pel tècnic de la Selecció, el Kiku.

Per cert, que en deia la premsa d'això avui? M'imagino que el de sempre, res.

Sobre esport

Final Torre de Collserola

Dimarts passat es va disputar la final de les Gore-Tex Series d'aquest any. Com és habitual consisteix en una cronoescalada a la Torre de Collserola. 40 pisos, 115m de desnivell i 712 graons.
És una mena de premi, si es pot dir així, per als 50 primers classificats de les Gore-Tex Series, que aquest any es van disputar a Canillo i a Cerler. No hi ha inscripció, hi vas convidat i d'entrada ja t'emportes una jaqueta Trangoworld. Molt pressupost i molt mediatisme. Els premis en metàlic oscil·len entre 1700€ pel primer fins a 500 pel 5è, tan en homes com en dones i la cobertura per part de la premsa és espectacular. L'endemà els diaris eren plens d'articles a pàgina sencera quan en tractar-se de curses amb bastant més interès esportiu no diuen ni una paraula.

En fi, després de molt temps sense competir (tan com sense escriure aquí), vaig passar un matí entretingut i patint bastant.
Aquest tipus de prova tan explosiva se'm fa molt dur i més sense haver-ho entrenat abans. Al pis 20 ja estava ofegat i ben marejat. Vaig arribar a dalt en 3:59:901 i el 30è classificat (de 32!).

El primer classificat va ser Just Sociats en 3:03:000 i establint el nou rècord masculí. Però per sobre de tot cal destacar la victòria de Tina Gómez que va arribar a dalt en 3:48:150 rebaixant així el rècord en 11s!

V Cronoescalada Torreón Carrera Vertical

Dissabte, 11 del matí. Sortim de Berga amb l'Steffi i carretera enllà. Ens esperen 750km fins a Brañosera, poble on es disputa la V Cronoescalada Torreón Carrera Vertical i que per cert, ostenta el títol d'ajuntament més antic d'España. Diuen que data del 824, molt interessant.

A les 7 de la tarda ja estem per allà i ens hi trobem a la Tina i al Joan. Recollim dorsals, un bon sopar per part de l'organització i a descansar.
A les 9:00 del matí comença la cursa amb una sortida cada 30 segons. La cursa és la 2a prova de la Copa de España de Carrera Vertical FEDME i té un recorregut de 7,8km de distància i un desnivell positiu de 939m.

El primer tram de la cursa ha sigut bastant pesat, molta pista i poc desnivell. Massa ràpid per mi. Fins al quilòmetre 5 no ha començat a pujar i a semblar una cursa vertical. Això si, més o menys al quilòmetre 6 ha aparegut una paret impressionant on gairebé havies de mossegar l'herba per aguantar-te dret. Quina passada! Un cop a dalt uns 500m de pla i baixada fins a la meta.
M'ha agradat bastant tot i que la boira ens ha impedit observar el paisatge.

Pel que fa al resultat, normalet. M'he trobat bastant cansat de cames, suposo perquè és la tercera setmana consecutiva amb competició i amb molta càrrega als entrenaments. Sort que ara a l'Agost afluixem una mica.

Al final 1h03'40'' a arribar al Torreón i en 35a posició de la general. Tenint en compte que dues dones han arribat davant meu, la meva posició absoluta masculina és la 33a ... igual que a l'Olla i a Cerler les 2 setmanes anteriors!

I després, 750km més fins a casa. Possiblement una bestiesa de cap de setmana, 1500km en cotxe i 8 corrent, 14 hores al cotxe i 1 hora corrent, però en fi, per aquestes terres diuen sarna con gusto no pica, tot i que prefereixo el nostre clàssic, us ho fessin fer...

Gore-Tex Series Vall de Benasc

Aquest cap de setmana es van disputar les segones i últimes proves de les Gore-Tex Series d'aquest any. Va ser a la Vall de Benasc, concretament a Cerler. Fins allà vam anar-hi l'Steffi, l'Andreu i jo i ens hi vem trobar a la Tina i el Joan. Dissabte el quilòmetre vertical amb sortida des d'Ampriu, 1900m, fins al Pic de Gallinero, 2732m amb una distància de 3,7km. Aquest any, puntuable per la 1a Copa de España de Carrera Vertical FEDME 2009.

A les 5 de la tarda sortia el primer corredor i cada 30 segons un altre fins a l'últim. Va ser molt ràpida i molt intensa, gràcies en part al recorregut molt bonic i al gran ambient que es respirava. Pel que fa al resultat, victòria del Joan Freixa, 29'28'', l'Andreu 11è en 31'47'' i 1r junior, la Tina 4a dona en 39'03'' i per part meva 33è en 34'55''. Al final tots contents i a recuperar energies a la pasta party inclosa a la inscripció.



Diumenge una cursa de 14,5km de distància amb sortida a Benasc i arribada a Ampriu, amb un desnivell positiu de 1400m. El recorregut molt variat, primers quilòmetres per corriol i llavors un bon tram de pista ràpida amb poc desnivell fins arribar a l'última pujada, molt dura i amb bastant desnivell. Per acabar una baixada de menys de 2km per pista i molt dreta.
El resultat com dissabte, bastant bo per tots. L'Andreu 10è i 1r junior en 1h30'41'' (ell sí que és lo puto crac), el Freixa 12è en 1h31'35'', la Tina 4a en 1h54'41'' i jo 23è en 1h37'25''.
Per acabar, una altra pasta party, entrega de premis i sorteig de material.
En fi, un molt bon cap de setmana a nivell esportiu i personal.

3-4 D'OCTUBRE ... PER FI LA CURSA

+ INFO

3a Clàssica a l'Olla de Núria

Ahir, gran festa esportiva i reivindicativa a la Vall de Núria. S'hi va disputar la 3a edició d'aquesta cursa, que enguany era Campionat de Catalunya i 1r Gran Premi de les Nacions. Això va suposar una gran participació i a més, amb el bo i millor de la especialitat. Tot un èxit. I més tenint en compte que el mateix dia es disputava el Campionat d'Europa de Curses de Muntanya a Canazei, Dolomites.
La cursa en sí espectacular. Molt bonica i extremadament dura. Només començar s'enfila fins el cim del Puigmal salvant un desnivell de 1000m en poc més de 4km. Allà ens hi esperava un gran ambient, molta gent, senyeres, esquelles, crits, etc. Pel que m'han dit això d'ahir no té res a veure amb el cim de l'Aizkorri durant la Zegama Aizkorri Maratoia, però és la màxima espectació que he vist en una cursa de muntanya a catalunya i realment t'anima moltíssim quan estàs arribant allà. Espero que serveixi de precedent per altres curses.
La resta del recorregut molt trencacames, pujades i baixades relativament curtes fins a la baixada final al Santuari que ha sigut duríssima.

Cim del Puigmal. A l'hora de la cursa hi havia moltíssima gent.

Personalment estic per fi molt satisfet. M'he trobat molt bé durant tota la cursa i he disfrutat moltíssim amb el recorregut. He patit bastant a l'última baixada i alguna que altra rampa m'ha fet afluixar cap al final però crec que en general m'ha sortit una molt bona cursa. Al final 2h57'50'' en voltar l'olla i en 33a posició.

Amb la muntanya no s'hi juga

Capdamunt del Pas dels Lladres dissabte passat a la tarda. Als participants de la Núria - Queralt ens va enganxar una tempesta de pedra, llamps i trons espectacular. Això va fer que la prova s'endurís de valent i que el número de retirats fos molt elevat.

La meva intenció des d'un començament era parar a la Molina i em vaig veure temptat de no agafar res. Total per 27km no cal paravent ni motxilla. Però sempre penses 'per si un cas' i al final vaig agafar paravent, samarreta tèrmica i buff. Qui m'hagués dit que els hagués necessitat tan! Salvat pel seny.

Cursa del Pedraforca

Ahir cursa al pedra. 13,3km amb 1298m de desnivell positiu i negatiu. El recorregut com no, molt bonic i molt tècnic. Hi vaig participar per primera vegada i li tenia bastantes ganes però per diferents motius al matí em vaig llevar amb molt males sensacions i amb indigestió. Vaig decidir sortir a poc a poc i a veure-les venir. A mesura que pujava em trobava més bé tot i que notava que no tibava com ho hauria de fer i un cop a dalt, el millor, avall i a passar gent, vaig recuperar unes 10 posicions. Al final 2h08' en tornar a Saldes amb la sensació que podia haver fet més però tal i com pintava també podia haver anat molt pitjor. 43è de 243 arribats i una cursa més a les cames. Només un detall en contra de la cursa, en la meva opinió s'hauria de millorar el marcatge en TOTA la baixada. En una cursa on amb prou feines pots aixecar la mirada de terra s'hauria de trobar una marca cada 2m i no dubtar enlloc. Tota la resta es podria dir que perfecte.