Cursa del Pedraforca

Ahir cursa al pedra. 13,3km amb 1298m de desnivell positiu i negatiu. El recorregut com no, molt bonic i molt tècnic. Hi vaig participar per primera vegada i li tenia bastantes ganes però per diferents motius al matí em vaig llevar amb molt males sensacions i amb indigestió. Vaig decidir sortir a poc a poc i a veure-les venir. A mesura que pujava em trobava més bé tot i que notava que no tibava com ho hauria de fer i un cop a dalt, el millor, avall i a passar gent, vaig recuperar unes 10 posicions. Al final 2h08' en tornar a Saldes amb la sensació que podia haver fet més però tal i com pintava també podia haver anat molt pitjor. 43è de 243 arribats i una cursa més a les cames. Només un detall en contra de la cursa, en la meva opinió s'hauria de millorar el marcatge en TOTA la baixada. En una cursa on amb prou feines pots aixecar la mirada de terra s'hauria de trobar una marca cada 2m i no dubtar enlloc. Tota la resta es podria dir que perfecte.

VK Canillo

Aquest cap de setmana es van disputar les primeres proves de l'edició d'enguany de les Gore-tex series. Va ser a Canillo i com és habitual, dissabte un quilòmetre vertical i diumenge una 'vertical race' d'uns 16km.
Igual que l'any passat només he participat en el quilòmetre vertical, 3,8km i 935m de desnivell positiu. Em comencen a agradar aquest tipus de curses. Són molt intenses i curtes, si més o menys et trobes bé no es fa gens pesat i un cop a dalt pots parar tranquil·lament i descansar tot observant el paisatge, cosa que en les altres curses no pots. A més, en aquesta a l'hora de baixar ho pots fer amb el telecabina de les pistes d'esquí. També és molt bona l'organització i amb pressupost, per 14 eurus t'emportes samarreta (groga, igual que l'any passat), bossa i buff (també iguals que l'any anterior) i sopar per acabar la festa. I en el tradicional sorteig de material una motxila pel dorsal 111, Lleïr Soler. Vaig sortir carragadet!

Pel que fa el resultat bastant satisfet, 8minuts menys que l'any passat tenint en compte que aquell dia vaig tenir una senyora 'pájara'. En total 49'19'' a arribar al Pic de Maians i en 47a posició de 152 arribats.
Destacar la victòria de l'Agustí Roc que va guanyar la prova amb un temps de 36'00'' rebaixant en 2' el rècord del Kilian.

I la setmana que ve ens espera el Pedra.

Sempre negre

És habitual que en la majoria de curses s'obsequiï als participants amb una samarreta. A vegades de cotó, d'altres 'tècnica', màniga curta o llarga, però a vegades, millor dit, moltes vegades el color de la samarreta és negre o gris fosc. No sé perquè, potser casualitat o potser perquè són més econòmiques. La realitat és que la majoria aprofitem les samarretes que ens donen per entrenar però ara a l'estiu la calor i el color fosc fan una combinació explosiva per al pobre corredor.

Des d'aquí demano a tots els organitzadors que siguin positius, no tot a la vida és negre. Ànims!
En concret les samarretes que tinc són aquestes, tot i que n'he vist algunes més però que no he participat a la cursa.
Pujada i Baixada a Queralt 2008 i 2009, Núria - Queralt 2008, Triangular Mitges Maratons Rurals del Baix Berguedà 2008, Berga Rasos Berga 2008, Taga 2008, Cursa de Muntanya de Manresa 2009, Marató de Berga 2008, Arratzu-Urdaibai 2009.

I una altra

Ja en tenim una altra. Una Patum més. Com totes, ha sigut molt intensa i única. Aquest any en concret ha sigut la Patum dels 10 anys. Sí. Va ser el corpus del 2000 quan amb 14 anys fets pocs dies abans em posava per primer cop la careta i saltava aquell 2n salt de dijous. I a partir d'aquí any rere any. Qui ho diria, com passa el temps! Ara, 10 patums després, si algú em pregunta que se sent en fer de ple encara sóc incapaç de descriure-ho. A veure si a la pròxima en sóc capaç.

Per Coll de Pal

Avui, entrenament desde Coll de Pal. Per desconnectar una mica de Patum, res millor que passar un matí en alta muntanya i amb un clima esplèndid.

He començat pujant a la Tosa d'Alp, baixar per una pista fins a la carretera de Coll de Pal, m'enfilo al Puigllançada i vaig a buscar una pista d'esquí per on baixa la Núria Queralt fins a trobar el torrent de Coll de Pal que em porta altre cop a l'inici.
Ha sigut un bon entrenament, menys de 2 hores però gairebé tot el recorregut per sobre dels 2000m. L'entrenament de veritat es preveu per avui a la nit, cames i sobretot colzes.

El Puigllançada des de la Tosa

Ensija i el Pedra al fons des de la Tosa

La Tosa des del Puigllançada

(Les fotos com sempre amb el mòbil)

Ni rastre de milla vertical

El dissabte s'havia de disputar la Cuita el Sol, una cursa d'uns 5km i amb un desnivell positiu d'una milla (1600m).
L'organització però, en previsió del mal temps que podia fer i tenint en compte que a partir de 2200m hi havia neu, va decidir adoptar el recorregut alternatiu de la cursa. Res a veure. Es va convertir en una cursa de 9,5km i uns 600m de desnivell positiu amb el recorregut íntegrament per pista forestal. És a dir, una autèntica decepció. La sensació general dels participants ha sigut que es podien fer moltes altres alternatives a la cursa original sense variar radicalment les característiques, però bé, ara ja està fet. S'haurà de tornar-hi un altre any per fer-la.

El resultat, normalet. 52' i algo a acabar i en 30a posició de la categoria sènior.

Tots a l'Olla

El proper 19 de Juliol es disputarà la 3a edició de la Clàssica a l'Olla de Núria. Cursa de muntanya amb sortida i arribada al Santuari de Núria. 21km i 1940m de desnivell positiu ens esperen. Després de la mala sort de l'edició anterior en que el mal temps només va permetre disputar uns 6km de la cursa, aquest any s'espera gran afluència de gent. A més, aquesta edició serà Campionat de Catalunya i 1r Gran Premi Internacional de les Nacions. Això serà el mateix dia en que a Canazei, Dolomites, es disputarà el campionat d'Europa de curses de muntanya i on s'ha vetat la participació de la Selecció Catalana, vigent campiona del món. Això sí, hi participarà la nova i brillantíssima selecció veïna, la 'Roja'.

Per això, esperem que el dia 19, sigui molt més que un simple dia amb cursa. Una nació, una selecció!

Som-hi gladiadors

Tricampions!

Va com va

Avui a les 9:15 del matí a la plaça major de Paüls s'ha donat la sortida de la IX Cursa de Muntanya de Paüls. Un quart d'hora abans havien sortit les dones.
Al començament es fa una volta al poble, tot seguit s'agafa una pista durant algun quilòmetre i després corriol amunt. A partir d'aquí no sé gaire res més. Al quilòmetre 4, tot just començant a pujar, m'he començat a trobar malament, les cames no responien, suava de valent i anava a un ritme molt baix. La gent no em parava d'avançar i entre les males sensacions i el desànim d'anar perdent posicions, paro i cap a casa. Un altre dia serà. És un pal psicològicament però què hi farem, a per la pròxima!

Pel què fa al resultat, la cursa l'ha guanyada en Just Sociats en homes i la Sara Vila en dones. Segons diuen, dura però molt bonica. Haurem de provar-ho un altre any.